«Jo no he portat el meu fill a l'escola perquè estic a favor de la vaga i contra la privatització; l'educació ha de ser pública fins al final», comentava Ramon Riera, un pare de l'escola Sagrada Família, al barri de Gràcia de Barcelona, mentre portava el seu fill a la biblioteca del barri. Amb 525 alumnes, només una alumna de cinquè de primària va anar al centre, i va ser atesa per cinc mestres que feien els serveis mínims obligatoris. Espectacular ràtio que no es dóna ni a Finlàndia! En altres escoles de Gràcia les aules eren completament buides. Les del CEIP Josep Maria Jujol, a la riera de Sant Miquel, on tots els mestres es van adherir a la vaga. La directora, Beatriz Rosa, va explicar que els pares «havien entès el missatge» de no portar-hi els fills. Una de les treballadores del servei de neteja del centre, que es diu Cristina i és mare de dos marrecs, també estava del cantó dels docents: «Jo estic amb els mestres perquè aguanten molt!» Els serveis mínims de l'escola van tenir poca feina.

DEBAT IMPROVISAT

En la majoria de casos la vaga va permetre dedicar temps a coses poc habituals. El CEIP Drassanes, a Ciutat Vella, va ser un dels centres que van fer ple total. Tots els mestres –excepte els de serveis mínims– van seguir la vaga, i també tots els alumnes. La conserge, la Pepita, ens atén a la porta d'entrada, una reixa que estava tancada a les nou del matí. «No ha vingut ningú, ha estat tot un èxit.» «La directora ha sortit a fer un cafè (la cafetera de l'escola també fa vaga) i els mestres fan feines de manteniment», diu.

A uns quants carrers de distància, però sense sortir de Ciutat Vella, el CEIP Milà i Fontanals treballa a mig gas. «Vam dir al pares quins mestres anirien a la vaga i quins es quedarien fent classe», comenta el director, Marià Gasset, que afegeix que als grups en què s'havia anunciat que hi hauria classe l'assistència ha estat del cent per cent i han avançat matèria, mentre que gairebé cap dels alumnes de mestres vaguistes han anat a escola.

Era ben diferent el clima a l'altra vorera del carrer, on hi ha l'escola concertada Vedruna. «Cap afectació», ens diuen a l'entrada, on un pare ens diu que el conflicte «no afecta la concertada sinó la pública».

Tot i que durant bona part del matí va caure pluja fina, els alumnes van disfrutar ahir de més hores de pati que la resta de dies. «Fem repàs d'assignatures i també mirarem alguna pel·lícula», va explicar el director de l'IES Miquel Taradell. A l'altra banda de la ciutat, a l'IES Menéndez Pelayo, la vaga també es fa notar. Aquest és el centre públic més a la vora de la seu del Departament d'Educació però, tot i la proximitat, gairebé la meitat de mestres han fet cas dels sindicats i no han anat a treballar. Avui aquest centre, com molts altres, és més lluny de l'administració.