La llengua ja havia irromput en la precampanya amb Mariano Rajoy i la seva promesa que, si guanya les eleccions, garantirà per llei l'ensenyament en castellà a tot l'Estat i en totes les etapes educatives per als pares que ho demanin. Una proposta que vol minar directament l'actual sistema d'immersió lingüística català. El model que, de fet, està en el punt de mira dels populars d'ençà que Daniel Sirera va accedir a la presidència del partit a Catalunya, en un intent de recuperar arguments monopolitzats per Ciutadans. La prova és la recuperada proposta –del 2006 i curiosament signada per Josep Piqué– que els populars presenten aquesta setmana en el ple del Parlament, en la línia del que proposa Rajoy, ja que demanen que es canviï la llei de política lingüística perquè els pares puguin triar la llengua que volen per als fills a l'hora de ser escolaritzats, cosa que, a la pràctica, significa separar l'alumnat entre catalanoparlants i castellanoparlants.

Ahir va haver-hi un capítol més en la batalla electoral després de la proposta del PSOE d'Andalusia –incorporada a través d'una esmena en el seu programa aprovat diumenge– que les escoles oficials de la comunitat imparteixin català, basc i gallec, si hi ha demanda, i com a mesura per facilitar la mobilitat laboral. El PP s'hi va llançar de cap. Per Javier Arenas, la mesura, que s'aplica en molts territoris, «posa en risc que tots els espanyols tinguin els mateixos drets a través del castellà». El candidat del PP, Mariano Rajoy, creu que incrementar l'oferta d'aquests centres, que imparteixen idiomes com ara l'anglès, el francès i l'alemany, amb les llengües cooficials de l'Estat és «il·lògic» i «no té cap sentit», i el gran argument que fa servir és que «la prioritat és conèixer el castellà, que és la segona llengua del món, i també l'anglès, que és la primera». Des del PSOE, el secretari d'organització, José Blanco, va acusar el PP d'haver emprès «una cacera» contra els catalans.

La proposta dels socialistes andalusos, en canvi, va rebre les lògiques felicitacions de tots els partits catalans. La candidata del PSC, Carme Chacón, va aprofitar-la per demostrar a CiU les diferències entre el PSOE i el PP. «No és el mateix impulsar el català que atacar-lo, desenvolupar l'Estatut que presentar-hi un recurs en contra al Tribunal Constitucional», va apuntar Chacón. El cap de llista de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va celebrar l'aposta per «la cultura i la riquesa» dels socialistes andalusos, que el candidat d'ERC, Joan Ridao, va veure «molt positiva» i «un exemple a seguir». El mateix Ridao va recordar que moltes universitats de fora de l'Estat espanyol fan classes de català, mentre que «a Espanya n'hi ha poquíssimes». El candidat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va demanar al PSOE que inclogui la proposta dels socialistes andalusos al seu programa.

CARTA DEL CATALÀ
D'altra banda, ahir va transcendir que el Consell General dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del Català, on es reconeix l'oficialitat de la llengua a la Catalunya Nord, al costat del francès, segons va informar Vilaweb. La institució es compromet a ser transmissora activa de la llengua i cultura catalanes, garantir-ne la supervivència i fer-la present en els àmbits de la vida pública, entre d'altres.