| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 27 de maig de 2017


divendres, 1 de febrer de 2008
>

Els municipis de Collserola, sorpresos per la possibilitat de fer equipaments al parc

Els cinc ajuntaments del Baix Llobregat han d'estudiar la figura dels EPRE, acordada per Barcelona amb Medi Ambient

ROSA M. BRAVO. Barcelona
Sorpresa i un cert malestar. Així han rebut els cinc municipis del Baix Llobregat a l'àmbit del futur parc natural de Collserola l'acord que l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge van fer públic abans-d'ahir. Els representants polítics de Molins de Rei, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i Sant Just Desvern estan a l'espera de saber què comporta la nova figura urbanística que permetrà a Barcelona fer equipaments al límit del parc per saber si també la incorporaran. Alguns es queixen que fa dos anys que no s'han reunit amb Medi Ambient per acordar els nous límits i lamenten que Barcelona ha dilatat el procés. La majoria es mostren a favor d'aportar més zona forestal i no plantegen, d'entrada, la construcció de cap equipament.


+ Vistes de Collserola a la vessant de les Planes, al terme municipal de Barcelona. Foto: JUANMA RAMOS

Els cinc municipis del Baix Llobregat que limiten amb Collserola es van assabentar de l'acord a què Medi Ambient ha arribat amb l'Ajuntament de Barcelona com gairebé tothom: pels mitjans de comunicació. I això ha generat un cert malestar que alguns no amaguen. «Fa dos anys que no tenim cap reunió amb Medi Ambient i ara tenim la referència de Barcelona però no hem tingut cap conversa respecte a aquest tema.» Així ho va manifestar ahir el tinent d'alcalde de Serveis Territorials d'Esplugues, Enric Giner –independent a la llista socialista–. A Esplugues no s'ha negociat cap variació dels límits del parc, «ara per ara els límits són els que marca el pla general metropolità», assenyala Giner, que es mostra interessat a saber «si tindrem els mateixos criteris que Barcelona» pel que fa a la possibilitat d'establir espais periurbans de regulació especial (EPRE) que permetin la construcció d'equipaments dins del parc, a les zones més properes a les ciutats. Qui sí que «ha fet els deures» és el Papiol, tal com declara el seu alcalde, Albert Vila –de J-AM, vinculat a ERC–, que explica que fa dos anys va lliurar a Medi Ambient la proposta d'incorporar 700.000 m² al parc. El Papiol ja té un 60% del municipi com a zona forestal, i la nova aportació incrementaria un 10% la superfície natural. El 2000, l'Ajuntament ja va demanar que Collserola fos declarat parc natural, i Vila va declarar ahir que al municipi se senten «molestos» perquè han fet «un sobreesforç per presentar la modificació dels límits a la Generalitat». «I des de fa dos anys estem pendents de Barcelona», hi afegia. «La presentació dels EPRE ha estat una sorpresa per a tothom, i ens han d'explicar què vol dir perquè l'haurem d'incorporar al nostre planejament per coherència.» La regidora de Sostenibilitat de Molins de Rei, Montserrat Cateura –independent a la llista d'IC-EV–, també espera a veure «com es traslladen els EPRE a la resta dels municipis». «Ahir [abans-d'ahir per al lector] vam conèixer l'acord amb Barcelona.» Cateura no va poder avançar si Molins acollirà aquesta fórmula i si voldrà fer equipaments als terrenys del parc, però sí que va explicar que Molins de Rei té la voluntat d'incorporar més massa forestal al futur parc natural.

Tampoc té clara l'adopció dels EPRE el regidor de Medi Ambient de Sant Feliu de Llobregat, el republicà Carles Soriano, que va aclarir: «Això dels equipaments és una cosa de què s'ha parlat des de Barcelona, i és una proposta que aquí encara no està clara perquè Medi Ambient no ens han dit res des de fa temps.» Pel que fa a l'ampliació dels límits actuals, l'Ajuntament està d'acord amb la proposta de la Generalitat però, com assenyala Soriano, l'aportació de Sant Feliu no serà molt gaire «perquè el territori no dóna per res». Sant Just Desvern, en canvi, sí que preveu fer una bona aportació, tot i que encara s'ha de concretar la quantitat d'hectàrees que se sumaran al futur parc. L'alcalde, el socialista Josep Perpinyà, recorda que el municipi ja va alliberar 110 hectàrees de la vall de Sant Just de l'edificació d'un miler d'habitatges i encara s'aportarà més terreny al parc. Tot i que l'Ajuntament ha d'estudiar la figura dels EPRE, Perpinyà no creu que s'utilitzi a Sant Just: «Aquest tipus de transició no ens sembla interessant ni tampoc tenim la complexitat de Barcelona.»



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Insatisfacció dels grups ecologistes

>Cerdanyola encara vol més zona forestal

>Trenta anys de terra de ningú

>ERC deixa el to bel·ligerant i celebra la nova proposta de l'equip de govern

>Indignació veïnal per l'anunci d'enderroc de cases a Collserola

>Cerdanyola aposta per fer forestal el sòl que es guanyi en l'ampliació de Collserola

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.