| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dijous, 31 de gener de 2008
>

El jurat troba Rodríguez i García culpables de l'assassinat del taxista de Lloret

Considera que van actuar per encàrrec d'una altra persona, i exculpa Ana Rodríguez d'encobridora

FIDEL BALÉS. Girona
El jurat popular va considerar ahir, al cap d'un dia i mig de deliberacions, Iván Rodríguez García i Francisco García Fernández culpables de l'assassinat del taxista de Lloret de Mar Paulino Cobo, mort l'1 de juliol del 2002 d'un tret. El jurat, que va emetre el veredicte de culpabilitat per unanimitat, també va declarar no culpable d'encobriment Ana Rodríguez. Les acusacions van demanar per a Iván Rodríguez 20 anys de presó per l'assassinat i un any per tinença il·lícita d'armes, mentre que per a García van demanar 25 i 2 anys, respectivament, pels mateixos delictes. Les defenses van demanar les penes mínimes per als acusats.


+ Iván Rodríguez i Francisco García, als extrems de la foto, en un moment del judici. Foto: E. PICAS

Segons el veredicte del jurat, emès per unanimitat, Rodríguez i García es van conxorxar per cometre el crim després que una tercera persona no identificada els fes arribar l'encàrrec de fer-ho. Per tirar endavant el seu propòsit, els dos acusats es van desplaçar en dues o tres ocasions a Lloret de Mar pocs dies abans del crim per localitzar el taxista, identificar el seu vehicle (tenien el número de la matrícula anotat) i per conèixer les rutes que solia fer per la localitat. Una vegada obtingudes les dades que necessitaven, el dia del crim es van desplaçar a Lloret per desenvolupar el seu pla. Rodríguez va aturar de matinada el taxi de Cobo i es va fer portar com a client a un descampat a l'entrada de cala Canyelles. Una vegada el taxista va haver aturat el seu vehicle en el lloc indicat com a final de carrera, Iván Rodríguez, segons el veredicte del jurat popular, va treure la pistola que havia comprat amb Francisco García al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, i va disparar un tret al taxista que li va causar la mort.

Immediatament després del crim, Francisco García, que havia seguit el taxi, va recollir Iván Rodríguez i junts van emprendre la fugida cap a Sant Adrià de Besòs. Abans de sortir de Lloret, però, es van aturar en un descampat, on Francisco García va netejar d'empremtes l'arma del crim i la van enterrar.

Gran part dels arguments exposats pel jurat a l'hora d'emetre el veredicte van ser la pròpia declaració d'Iván Rodríguez i de la noia que durant un temps havia estat la seva companya sentimental, tot això reforçat per una trucada anònima que va rebre la policia un any després del crim, que va posar els agents sobre la pista dels ara condemnats.

El testimoni d'aquella noia va ser clau per al jurat per poder determinar que García va ser el cervell de l'operació i per demostrar que l'arma del crim havia estat dies abans a les mans de Rodríguez i de García a casa d'aquest darrer.

El jurat popular no va trobar creïble la versió de Rodríguez, segons la qual una tercera persona havia disparat contra el taxista mentre ell era al seient de darrere del taxi i es disposava a baixar. Segons el relat de Rodríguez, aquella tercera persona va ficar el braç a l'interior del taxi amb la pistola a la mà i va disparar molt a prop d'ell, però el jurat ha estimat que aquesta versió no era creïble perquè, segons els informes de balística, a la poca distància que la pistola havia d'estar de la cara d'Iván Rodríguez, per força la pólvora havia de deixar cremades a la seva cara, i cap dels testimonis que van estar amb ell els dies posteriors al crim van veure que tingués esquitxos de pólvora a la cara.

Pel que fa a Ana Rodríguez, el jurat va estimar que no era conscient que podia estar destruint proves d'un crim quan va rentar la samarreta d'Iván Rodríguez, i que no va quedar acreditat que la samarreta fos tacada de sang.

Els advocats de les defenses, que ja van avançar que presentarien recurs contra la sentència quan s'hagi dictat, van mostrar el seu desacord amb les peticions formulades per les parts acusadores. Segons les defenses, els acusadors es van extralimitar a l'hora de formular les seves peticions demanant la pena màxima per assassinat amb traïdoria i sota recompensa, perquè a cap dels dos condemnats se'ls va estimar cap circumstància agreujant més enllà de les incloses en la traïdoria i la recompensa en un acte d'homicidi.

Per aquest motiu van discrepar de les peticions de les acusacions i van formular una petició de mínims per als seus clients, tant pel que fa a la pena per assassinat com pel que fa a la de tinença il·lícita d'armes. La defensa de Francisco García va discrepar també pel fet que les acusacions demanin una pena més alta per al seu client, considerat cooperador necessari en el crim, que per a Iván Rodríguez, que va ser l'autor material del tret. Rodríguez, però, té l'atenuant d'haver confessat a la policia on havien enterrat l'arma.

Un altre acusat d'encobriment, Francisco Javier Rodríguez, ja va quedar en llibertat la setmana passada quan les acusacions li van retirar els càrrecs.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Els acusats del crim del taxista de Lloret, culpables

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.