| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 de juny de 2026


dissabte, 19 de gener de 2008
>

A la independència per iniciativa popular

El CES proposa aquesta via per pressionar l'Estat a autoritzar un referèndum, que argumenta que és constitucional

TIAN RIBA. Barcelona
El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), del vocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, presentarà dimarts el document de bases per impulsar la llei de consultes populars per via de referèndum, que argumenten que és perfectament constitucional. La síntesi del document és que l'escenari ideal seria que una iniciativa popular amb milers de signatures obligués la Generalitat a convocar un referèndum per promoure reformes legals que permetessin a Catalunya esdevenir un estat independent. El plantejament és que amb una iniciativa ciutadana, una consulta legal i una pregunta legal, el consell de ministres espanyols, que és qui en última instància ha d'autoritzar-ne la celebració, només podria argumentar motius polítics i es veuria molt pressionat.


+ Roger Albinyana, Elisenda Paluzie, Héctor López Bofill, Juan José Ibarretxe i López Tena.

El document del CES té més de vint pàgines i parteix dels articles 29 i 122 de l'Estatut. El 29 diu que els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives. I el 122 diu que la Generalitat té competència exclusiva per establir el règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria, en l'àmbit de les seves competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació «i qualsevol altre instrument de consulta popular», salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució. Què diu aquest article? Doncs que l'Estat té competència exclusiva en «l'autorització per a la convocatòria de consultes populars per la via de referèndum».

És a dir, segons argumenta López Tena, un referèndum és una forma de consulta popular i, per tant, la Generalitat té la competència exclusiva per convocar-ne sempre que sigui per un tema de la seva competència. Proclamar la independència és competència de la Generalitat? No. La Generalitat té competències directes, com ara educació i salut, i indirectes. És a dir, que pot promoure reformes legals i constitucionals. Per tant, una consulta per via de referèndum seria legal i preguntar si s'està d'acord amb el fet que la Generalitat promogui reformes legals perquè Catalunya esdevingui un Estat independent, també. A l'Estat només li quedaria la negativa política, però no la legal, segons argumenta el CES.

Fins aquí res que, per exemple, Josep-Lluís Carod-Rovira, no hagi considerat seguint l'estela, per exemple, dels nacionalistes escocesos, pregunta inclosa. Però ara ve la novetat en el debat. Ha quedat clar que l'article 29 de l'Estatut permet als ciutadans promoure la convocatòria de consultes, que inclouen els referèndums i la pregunta esmentada. Doncs bé, López Tena recomana que sigui una iniciativa popular la que promogui el referèndum d'independència. Això té dues virtuts pels partidaris del sí. D'una banda, no cal que la llei prevegi el vistiplau del Parlament o del consell executiu, sinó que n'hi hagi prou amb un nombre de signatures perquè la convocatòria sigui obligatòria. Això vol dir que no cal que hi hagi una majoria al govern per convocar-la. I una segona: la convocatòria inspirada per un mínim de 150.000 signatures d'un referèndum legal i una pregunta legal que posaria el govern espanyol sota els focus de l'atenció internacional seria una pressió forta en la decisió d'autoritzar-ne la celebració, amb l'única sortida d'una negativa per motius polítics, però no legals. I més, si abans ja s'ha acostumat els ciutadans a votar en altres consultes com a via democràtica directa que serveixi de remei contra l'abstenció i la desafecció cap a la política.

El conseller de Governació, Joan Puigcercós, és qui ha d'elaborar la llei –aturada fins passat el 9-M– i ha d'incloure per força la via popular. Una altra cosa és el cinturó polític que, ja sigui al govern o al Parlament, es posi a aquesta via. És a dir, es pot posar un llistó molt alt de signatures, fer que no sigui vinculant o es pot obligar a l'autorització del govern o el Parlament. Aquesta pot ser una de les batalles, malgrat que al Parlament CiU i ERC sumen majoria si volen garantir que es pugui fer la consulta de Carod i posar a la pràctica el dret a decidir d'Artur Mas.

En el sistema espanyol no es preveuen els referèndums per iniciativa popular, però sí en el municipal, encara que cal el vistiplau del ple, i se'n recorden pocs; hi ha el precedent de Palamós sobre la platja del Castell. Però les consultes són molt habituals en altres sistemes, com ara l'italià i el nord-americà. En aquest sentit, López Tena recomana que les consultes coincideixin amb les eleccions, com fan als Estats Units. El republicà Karl Rove, per exemple, va instar a preguntar en els estats frontissa sobre el matrimoni entre un home i una dona perquè els evangelistes votessin i, de passada, a Bush. El CES presentarà el document di mecres a Mas, Carod i Puigcercós, i l'enviarà a tots els grups parlamentaris.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>ERC admet que «anem molt endarrere» d'Ibarretxe

>El CES proposa que una iniciativa popular promogui la consulta d'independència

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.