| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dissabte, 19 de gener de 2008
>

L'empresa d'aigües de Tarragona recupera pous en desús per abastir si cal Barcelona

Ematsa, que també augmentaria el rendiment d'altres deus ja en marxa, cediria l'aigua als vaixells directament de la xarxa

ÒSCAR PALAU. Tarragona
L'Empresa Municipal d'Aigües de Tarragona (Ematsa) ha confirmat la seva predisposició a col·laborar amb l'aportació de recursos propis que ara no s'exploten si, tal com contempla la Generalitat com a possible mesura d'emergència, la sequera no remet i l'àrea de Barcelona s'ha d'abastir amb vaixells provinents, entre altres llocs, del Camp. De fet, l'empresa –participada en un 51% per l'Ajuntament de Tarragona i el 49% restant per Aigües de Barcelona (Agbar)– ja ha començat proves d'aforament a pous que duen temps fora d'ús per agafar-ne l'aigua si es dóna el cas, després que l'ACA s'hi posés en contacte. L'aigua es carregaria en vaixells al port directament de la xarxa local, a través de la canonada que es va construir el 1995 per dur-ne a Mallorca.


+ El pou del Viver, a la llera del Francolí, és un dels aqüífers propis, cada dia més minvats, de què s'abasteix Tarragona. Foto: M.F.N.

«El cabal mitjà no és per tirar coets, però els pous propis ara mateix no estan sobreexplotats», admet el president d'Ematsa, Ferran Sánchez Camins. Després que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) s'hi posés en contacte ja fa un parell de mesos per sondejar la possibilitat d'usar aqüífers tarragonins davant la prolongada sequera a Barcelona, i s'oferís a ajudar en la recuperació de pous propis al Camp, l'empresa va començar a reinventariar tots els recursos propis disponibles.



EL PROBLEMA DE LA SAL
Ematsa, així, ha iniciat proves d'aforament en antics pous actualment en desús, com ara el del Franquet o la Mina del Francolí, tots dos vora el curs del riu, per comprovar que no estiguin salinitzats en excés. «Abans d'enviar aigua en vaixell hem de comprovar que sigui bona», assegura Sánchez Camins. I és que tal com recorda ell mateix, l'arribada de la indústria química, que captava molta aigua pròpia, va eixugar en el seu dia bona part dels recursos hídrics del subsòl, fet que va afavorir un augment de la salinització. Això, unit al cabal cada cop més reduït del Francolí, ha fet que el fenomen «s'hagi d'anar controlant constantment, ja que el mar és molt a prop i també espitja». En funció del resultat d'aquestes proves, doncs, es decidiria la quantitat d'aigua que podria marxar en vaixell, tot i que el president d'Ematsa ja avança que «segurament a Almeria podrien omplir vaixells molt més grans».

En tot cas, si s'hagués de fer efectiva la mesura –mai abans del maig–, l'empresa municipal també forçaria la màquina en altres pous que ja estan en funcionament, però no a ple rendiment, com el de Renau, que també serveix als Pallaresos; el de la Boella, que ara abasteix els barris de Ponent, o el de Soler Bas, que subministra a tot Bonavista. El president d'Ematsa, això sí, té clar que «no ens podem carregar els pous que hi ha, així que tampoc se'n farà una extracció brutal».

L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, explicava ahir que l'ACA encara no ha fet «cap petició formal», però assegura que si arriba el cas, serà «solidari amb el territori, sempre i quan estiguin garantides les necessitats de la ciutat». Els responsables, en aquest sentit, no en tenen gaires dubtes, ja que malgrat que els pous propis també han baixat per la sequera, la xarxa local no consumeix ara ni de bon tros tota l'aigua que podria del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), que està en principi assegurada almenys fins l'any vinent.



L'AIGUA DE L'EBRE, NO
«Dels 8 hectòmetres cúbics de la concessió ara en fem servir uns 5,5», explica Sánchez Camins. Tarragona gasta uns 30.000 m³ diaris de mitjana, o sigui, encara no 11 hm³ anuals, amb la qual cosa la dependència de l'aigua de l'Ebre és de poc més del 50%, ja que la resta ve de recursos propis. L'aigua del CAT s'injecta ara als dipòsits municipals de Cala Romana, la Punta de la Móra i la Muntanyeta de Sant Pere, on es barreja amb la dels pous propis. Tot i això, i com que la mateixa llei del minitransvasament prohibeix explícitament que l'aigua de l'Ebre surti fora de la demarcació de Tarragona, Ballesteros referma, com havia fet la vigília el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, que «en cap cas es faria servir l'aigua de l'Ebre, sinó de recursos propis». Els responsables municipals, en aquest sentit, expliquen que «és possible discriminar la captació en origen» en cas que s'hagués d'enviar aigua en vaixells a Barcelona, la qual així només s'agafaria de pous propis. Altres fonts, però, també apuntaven la possibilitat d'aplicar un «balanç hídric», és a dir, demostrar que la quantitat d'aigua extra que s'insufla al sistema des de pous propis fos la mateixa que després marxaria en vaixell.

Sigui com sigui, totes les fonts consultades han recordat que en cap cas no hi ha una decisió presa, i que només s'estan avaluant mesures, sempre temporals, que es podrien prendre en cas que es confirmi l'excepcionalitat de la sequera a Barcelona.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>El govern fa una distribució massiva de difusors d'aixeta per reduir el consum d'aigua a les llars

>La canonada al port, a punt des del 1995

>L'executiu no descarta una cinquena dessalinitzadora a la demarcació

>Un túnel d'onze quilòmetres creuarà Collserola per portar aigua a Barcelona

>Recuperen pous en desús de Tarragona per si cal abastir d'aigua Barcelona

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.