El CAC, segons preveu la nova llei de la corporació, havia d'emetre un informe sobre cadascun dels candidats «relatiu a llur capacitat i idoneïtat per ocupar el càrrec». Però el seu paper estava condemnat a ser purament simbòlic o testimonial. El seu criteri no seria vinculant i, a més, tan sols havia «de valorar especialment que hagin exercit funcions d'administració, d'alta direcció, de control o d'assessorament, o funcions de responsabilitat similar en entitats públiques o privades». És per això que no va manifestar «motius suficients de manca d'idoneïtat professional». Però va deixar clar que es pronunciava per «mandat legal» i va emetre una dura crítica als partits. A l'informe, va considerar que l'elaboració de la llista respon a un «llarg pacte» fonamentat en «criteris d'oportunitat i estratègia política». Un acord que creu «contrari a l'esperit» d'una llei que havia de garantir la independència i desgovernamentalització dels mitjans. El CAC hi recorda que va discrepar des del principi d'aquest mètode d'avaluació, que el convertia en una simple «instància avaladora d'una proposta tancada de candidatures».

Els consellers del CAC censuren, al text, que en comptes d'elegir els futurs membres del govern dels mitjans públics a partir de criteris professionals, ho hagin fet a partir de «quotes». Un procediment que l'informe no només justifica pel resultat final de la llista sinó que el fonamenta en el procés de negociació. I és que les forces polítiques no van acordar els 12 noms fins tres mesos després de l'aprovació de la nova llei: primer per discrepàncies pel mètode per calcular el nombre de candidats que designaria cada partit i després pel perfil. Al ple d'ahir hi van participar tots els membres del consell tret de Núria Llorach, que figurava a la llista a ratificar. Els integrants del CAC són elegits pel Parlament a proposta de tres grups o per majoria de dos terços, i pel govern en el cas del president.