Rodríguez Zapatero va accedir a respondre totes les preguntes que va voler formular-li el director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, per fer balanç de la legislatura. El resultat va ser publicat ahir pel diari en format d'entrevista, en què el procés de pau al País Basc acapara gran part de les preguntes.

Sobre aquesta qüestió, Rodríguez Zapatero assegura que buscava la pau amb ETA però que mentre buscava la pau preparava la confrontació. De l'entrevista, en destaca el fet que el president espanyol i candidat a la reelecció pel PSOE reconeix que va permetre que es parlés de Navarra i del dret d'autodeterminació en les converses, però assegura que mai va fer cap concessió política. I és que segons diu el president espanyol la fi d'ETA no té ni tindrà mai preu polític. Aquest punt de l'entrevista va causar malestar en el PNB, formació que es va preguntar per què es nega a parlar de política amb el lehendakari i en canvi ho fa amb ETA, ja que segons els nacionalistes bascos amb qui hauria de parlar de política és amb els representants polítics.

Un punt destacat de l'entrevista és el fet que Rodríguez Zapatero admet que després de l'atemptat a la T-4, va permetre que continuessin les negociacions a petició d'instàncies internacionals i per evitar més víctimes. La situació, però, assegura que ja estava «molt deteriorada».

Després que ETA fes públic, el 4 de juny del 2007, un comunicat anunciant la fi de l'alto el foc vigent des del 24 de març del 2006, el diari basc Gara va publicar diverses informacions d'aquests contactes i del contingut. En aquestes informacions s'assegurava que després de l'atemptat de Barajas, el 30 de desembre del 2006, havien continuat els contactes entre representants del govern i d'ETA. El diari basc també informava que la primera reunió després de Barajas va ser tres mesos després, el març. L'últim contacte s'hauria produït, sempre segons Gara, el 21 de maig, sis dies abans de les municipals, i la reunió l'haurien protagonitzat les delegacions del PSOE i Batasuna. La primera hauria rebutjat, segons el diari basc, l'acord polític que se li proposava. Dies abans, ETA s'havia compromès, deia Gara, davant els mediadors i qualificats observadors internacionals, a «desactivar la lluita armada i desmantellar les seves estructures militars» si s'aconseguia un compromís global i el procés es portava fins al final. El govern espanyol, sempre segons Gara, s'hi va negar i després del «no» a l'acord polític, la negociació es va donar per acabada. En el moment de publicar-se aquestes informacions, el govern espanyol no hi va donar credibilitat, tot i que ara Rodríguez Zapatero admet que va tenir aquests contactes.

«ESPANYA NO ES TRENCA»
D'altra banda, ahir, en un acte de precampanya a València, Rodríguez Zapatero va assegurar que «Espanya no es trenca» sinó que «està més unida que mai» i va acusar el PP de mentir sobre política exterior i economia per «falta d'idees».