La família municipal socialista ha tingut una renovació important els últims anys. Per motius diversos, entre el 2003 i el 2007, el PSC ha rellevat 26 alcaldes de tot Catalunya, alguns dels quals són noms històrics, com ara Antoni Siurana, de Lleida, Jaume Monfort, de Viladecans, Joan Rangel, ara delegat del govern, i el mateix José Montilla, l'exalcalde de Cornellà que es va convertir primer en ministre d'Indústria i després en president de la Generalitat. El tret comú d'aquesta trentena de relleus és que cap dels batlles sortints no va poder acabar el mandat en benefici del seu successor, que va prendre les regnes del municipi sense haver passat per les urnes, per ordre de la direcció.

Aquest és un costum que fa temps que practiquen els socialistes des del carrer de Nicaragua. El primer cas, almenys el més notori, va ser el de Narcís Serra, l'alcalde barceloní cridat a ser ministre de Defensa, que va passar la vara d'alcalde a Pasqual Maragall. L'últim cas, aquesta setmana, és l'alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, que se'n va al Senat.

«UN CODI NO ESCRIT»
«No hi ha un sol model de relleu», diu el responsable de l'estratègia municipal del PSC, Celestino Corbacho, quan se li pregunta sobre la lògica d'aquesta pràctica. «Pot passar que el mateix alcalde, després d'un resultat dolent, manifesti el seu desig de deixar l'alcaldia. Aleshores, el partit analitza si el relleu pot ser positiu o no, i si ho és es fa.» I quan no hi ha aquest desig? «Això passa en casos excepcionals», diu. «Hi ha un codi no escrit pel qual un alcalde identifica que cal un canvi, i per això mai no hem hagut de forçar un alcalde a deixar-ho», hi afegeix.

La màxima que ha aplicat sempre el socialisme als municipis és que si s'ha de produir un relleu en l'alcaldia ha de ser abans de les eleccions perquè el substitut tingui temps per foguejar-se i ser conegut al municipi. Un exemple evident, i també recent, és el de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que va prendre el relleu a Joan Clos quan faltaven nou mesos per a les eleccions, temps just per fer-se conèixer.

Corbacho nega que el gran moviment d'alcaldes socialistes de l'últim mandat sigui una qüestió generacional, o una ordre de la direcció d'eliminar del mapa català els alcaldes més veterans. Més aviat ho atribueix al fet d'haver entrat a la Generalitat. «Quan el PSC entra en el govern, molts organismes es nodreixen de càrrecs amb experiència municipal», diu, i recorda el cas dels consellers –abans alcaldes– Montserrat Tura, Joaquim Llena o Jordi Valls. Segons el cap de política municipal del PSC, el partit sempre procura que l'alcalde que deixa el càrrec tingui una sortida en un altre àmbit. «La gent sap que no s'acaba la vida al seu municipi», diu. «El problema és que als qui som alcaldes i se'ns canvia, ens obliden en 48 hores!»

La pràctica dels mandats inacabats dels socialistes als municipis no agrada gens a l'oposició, que moltes vegades ha titllat l'actitud de frau a la democràcia. «Si ho fos, els ciutadans ho censurarien, i el PSC hauria perdut la majoria dels alcaldes», diu Corbacho. «I l'experiència ens demostra el contrari. Ningú no discuteix que Antoni Siurana va ser un gran alcalde de Lleida, però Àngel Ros va fer majoria absoluta. Això no és trair els ciutadans.»

Corbacho creu que alguns grups de l'oposició haurien de prendre nota del PSC. «El partit dels socialistes és dinàmic, i per cultura pròpia s'avança sempre.» Això, segons Corbacho, permet renovar les forces de la seva opció. «L'oposició veu en el fons que el PSC, tot i que governa, produeix més renovació que l'oposició; alguns sí que haurien de renovar el candidat», diu Corbacho, i cita casos com Xavier Trias, del grup de CiU a Barcelona.

Els relleus més importants d'alcaldes socialistes dels últims anys són:

A LES CAPITALS
, com Barcelona, Jordi Hereu va rellevar Joan Clos quan faltaven nou mesos per a les eleccions. A Lleida, Àngel Ros també ho va fer quan Antoni Siurana va ser nomenat conseller. En el mandat anterior, la marxa de Joaquim Nadal de Girona ja havia propiciat el relleu d'Anna Pagans a mig mandat.

AL PENEDÈS.
Sixte Moral, a Vilanova i la Geltrú, va marxar per deixar el lloc a Joan Ignasi Elena. I Joan Aguado, alcalde de Vilafranca, va marxar al govern de la Generalitat el gener del 2004 per deixar el lloc a Marcel Esteve.

AL VALLÈS
, Anna del Frago va prendre el relleu com a alcaldessa de Barberà a José Antonio Robles el 15 de gener del 2006, després de 23 anys de ser alcalde. Robles es va incorporar a un programa de les Nacions Unides de cooperació internacional. En el mandat anterior, Manuel Royes, alcalde de Terrassa durant 23 anys, també va deixar pas a Pere Navarro en la meitat del mandat.

AL MARESME
, Manuel Mas, alcalde de Mataró durant 21 anys, va marxar a fer de diputat al Congrés el maig del 2004 i va ser substituït per Joan Antoni Baron –regidor i primer secretari del PSC de Mataró–, que va tornar a guanyar les eleccions el maig del 2007. El procés d'elecció del candidat a alcalde va ser polèmic, perquè per al lloc es perfilava per primer cop una dona, Pilar González-Agàpito, mà dreta de Mas i número dos en les llistes. Joan Rangel, alcalde històric de Caldes, també va marxar el maig del 2004.