Instal·lat fins al 13 de gener al Port Vell de Barcelona, aquest any la família Raluy ha volgut presentar algunes novetats, com ara posar un nom a l'espectacle. Dancing circus, el títol elegit, respon a la voluntat de donar una unitat al muntatge gràcies a diferents coreografies i diversos números que tenen el ball com a denominador comú. Una aposta dels Raluy certament reeixida; sobretot gràcies a una molt bona primera part de l'espectacle, en què es presenta, a més, el número fort de la funció, el de Kate i Pat Bradford, que de cap per avall i amb una sola mà en equilibri baixa unes escales i balla claqué; i és capaç, a més, de canviar de mà en els seus equilibris sobre el bastó. Sensacional atracció!

Al número de transformisme, a càrrec de Bill i Rose, li falta un pèl de ritme; com en general li passa en la segona part del muntatge, amb un número d'acrobàcies còmiques –els Paco Boys- que ja es va veure la temporada passada i és excessivament llarg; i un número de màgia a càrrec de Lou Rastall que trenca l'estètica de ball de la funció. El pallasso Lluïset està genial com sempre, i presenta les entrades de La Gallina Astronauta i La Màgia Clàssica, aquesta última amb el pallasso Jonny Bogino. També hi ha trapezi, a càrrec de Jean Cristophe, que sembla estar en millor forma que l'any passat; i uns suggeridors números de cavalls i de teles que executa la russa Tania. Un espectacle molt complet, que queda, això sí, un pèl curt; i millor que el de l'any passat. Només lamentar la baixa per lesió de la monociclista Niedziella Raluy, que s'ha perdut gran part de la temporada nadalenca de Barcelona.