dijous, 3 de gener de 2008
> Ateneu de 9 Barris
El Circ d'Hivern de 9 Barris té cada any l'encant i l'emoció d'un meló per obrir. Aquest any, és un pèl agredolç, ja que tot i que el conjunt de la producció té un nivell notable –una excel·lent coreografia firmada per Susana Goulart que sap donar unitat a l'espectacle i una música electrònica encertada a càrrec del discjòquei Maurici Pradas– el circ hi queda massa diluït, les disciplines circenses són molt poc variades –hi ha, bàsicament, aeris– i artistes que tenen una bona tècnica, com ara Roser Tarrida, Míriam Edo i Ignasi Gil, no brillen tot el que podrien perquè els números que presenten són massa fugaços en un espectacle que tot just dura una hora. Click és la història d'un tramoista –Miner Montell, que fa un paper difícil que encara requereix rodatge– i que just quan s'està posant cafè en una tassa sent els trons d'una gran tempesta fan que un grup de persones s'hagin de refugiar en un teatre en ruïnes. Ja que es tracta de nou circ, i se suposa que no hi ha les regles clàssiques i el risc és la creació, esperàvem alguna cosa més atrevida i provocadora de Hansel Cereza, membre fundador de La Fura dels Baus, que com ja va fer Leandre Ribera amb Rodó (2005), ha mantingut, malauradament, la quarta paret teatral i ha renunciat a una de les regles sagrades del circ, el contacte amb el públic. Hi ha moments especialment brillants, com ara les contorsions de Sofia Cortesao i el breakdance de Jessica Heredia –totes dues magnífiques– i el número de teles que, com molts moments de l'espectacle, recorda per la seva estètica urbana i la seva música electrònica –no pas per la seva espectacularitat– al circ alemany Flic-Flac. Aquest any, el Circ d'Hivern s'ha quedat a mig camí.
|
