Els catàlegs de paisatge són un dels elements que es desprenen de la llei del paisatge que va aprovar la Generalitat el març del 2005, que afirma que aquests documents han d'identificar els valors i l'estat de conservació de cadascun dels paisatges detectats, i també dir com han de ser en el futur. Pel coordinador tècnic del projecte, Pere Sala, «s'ha produït una ruptura entre la societat i el seu entorn, i el ritme de degradació i empobriment dels nostres paisatges ha estat intens», i els catàlegs volen redreçar aquesta dinàmica.

En el cas de les comarques gironines, el catàleg l'estan elaborant des de mitjan 2006 la Universitat de Girona i la Universitat Politècnica de Catalunya, sota la supervisió de l'Observatori del Paisatge. Els criteris són, a banda de les característiques físiques, la percepció social que la gent té del territori, com ara recorreguts i punts des d'on es percep aquest paisatge o les activitats que han incidit o estan incidint en la seva configuració i transformació. L'expressió artística, com la pintura o l'escriptura, l'imaginari popular o valors històrics i identitaris són, en aquest sentit, elements que també s'han tingut en compte en el moment de triar cadascun dels paisatges. Per això s'han fet entrevistes en profunditat a diversos agents del territori, sessions de treball i unes 900 enquestes per internet per conèixer l'opinió de la gent i incorporar-la a la diagnosi final.

A més, també s'hi incorporen accions per posar en valor els paisatges i perquè les actuacions que s'hi facin siguin consonants amb les característiques bàsiques de cada espai, de manera que no desapareguin en un futur. Crear rutes, nous miradors o potenciar-ne d'existents són algunes de les mesures, així com fomentar-ne la gestió i incidir en els plans urbanístics en aspectes com la protecció i la preservació. Pel president de l'observatori, Joan Nogué, tot plegat «es pot veure des de molts angles diferents, però és important que es compatibilitzi la informació que donem amb les eines de gestió del territori».