| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 27 d'abril de 2024


dijous, 6 de desembre de 2007
>

Un premi original, inèdit i lamentable



opinió

IMMA MERINO.
Seguint un model preestablert, evident i possiblement indefugible en aquests casos, els premis Barcelona de Cinema, que hi són per voler premiar la producció audiovisual catalana, tenen els apartats a la millor pel·lícula, millor director, millor actor, millor actriu, millor guió, millor fotografia, millor muntatge, millor so, etcètera que, amb la seva condició d'espectador, el lector pot completar fàcilment, tot i que el tipus de producció catalana faci que, a més d'algun altre, no hi hagi una categoria d'efectes especials. Tampoc no hi ha un guardó al millor film estranger o, dit d'una altra manera, al millor film d'una parla que no és la pròpia del país (o de la ciutat) on es concedeixen els premis. En canvi, sí que hi ha un premi a la millor pel·lícula en versió original catalana. I això sí que és original, inèdit i lamentable. S'imaginen que els Goya, posem per cas pròxim, premiessin la millor pel·lícula en versió original espanyola? O que els Cèsar, per posar un altre cas pròxim, tinguessin una categoria per reconèixer la millor pel·lícula en versió original francesa? Allò més trist i alhora obvi és que l'existència d'aquest premi és un reflex de la naturalesa lingüística i cultural de bona part de la producció cinematogràfica catalana, majorment parlada en castellà i aliena a l'imaginari i fins al paisatge catalans. I és que les cinc pel·lícules nominades –Barcelona un mapa, El coronel Macià, Ficció , Llach: La revolta permanent i Raval, raval– deuen ser les úniques en versió original catalana d'aquest últim any. És tot un detall que, ampliant el nombre de nominacions de quatre a cinc, se les hagi reconegut a totes. Altrament, canta que aquests premis (que, a diferència d'altres països no tenen cap acadèmia del cine al darrere, sinó una barreja d'associacions) no hagin fet cap nominació a En la ciudad de Sylvia. No deu ser perquè, a l'Estrasburg «vista y oída» per Guerin, s'hi senten moltes llengües, però no la catalana.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>«El orfanato» agafa embranzida

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.