| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


diumenge, 2 de desembre de 2007
>

Pel Dret de Decidir creu que Madrid està obligat ara a «escoltar» Catalunya

Defineix la manifestació com un «èxit de país» i la situa entre les més «importants» dels darrers anys

ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona
La Plataforma pel Dret a Decidir va situar la manifestació d'ahir dins del rànquing de les més nombroses que s'han celebrat a Catalunya «en els darrers anys» i la va definir com un «èxit de país». El total de 700.000 catalans que van reivindicar el dret a decidir sobre les infraestructures, segons els seus càlculs, «obliga el govern espanyol a rectificar i escoltar Catalunya». Així ho va assenyalar la portaveu de la PDD Mònica Sabata. «El que hauria de passar –va dir– és que l'Estat decideixi publicar les balances fiscals i que el govern català recapti els impostos i avanci amb les infraestructures i amb qualsevol tema que ens toqui com a país».


+ La capçalera de la manifestació, quan començava a baixar la Via Laietana. Foto: GABRIEL MASSANA

«Madrid ha d'escoltar que hi ha un poble català que està cansat, que surt al carrer i que reclama certes coses». La plataforma va reivindicar que l'èxit de la manifestació «històrica» d'ahir empeny el govern espanyol a prendre nota i va demostrar, gairebé dos anys després de la multitudinària protesta del 18 de febrer, que «ha tingut la capacitat en dues ocasions de mobilitzar aquest país per temes que el toquen directament». Sabata va assenyalar que «és d'esperar» una resposta de Madrid i va apuntar que el futur augura «moltes raons» perquè el poble català torni a sortir al carrer. De fet, tot i que la PDD va xifrar en 700.000 els manifestants –el mateix nombre que va donar el 18-F, encara que l'actor Joel Joan va proclamar que eren un milió–, la Guàrdia Urbana la va veure més multitudinària: el 18-F va calcular 125.000 persones i, ahir, 200.000. Tres quarts d'hora més tard de l'inici de la marxa, i quan la capçalera estava a l'alçada de la plaça Sant Jaume, a la Via Laietana, el carrer Pelai seguia col·lapsat i CiU, ERC, ICV-EUiA i les CUP, que estaven situades darrere de les entitats adherides a la protesta, encara no havien pogut sortit de plaça Catalunya.

Les actuacions de Francesc Ribera Titot, Gerard Quintana i Feliu Ventura i l'humor de Toni Albà van amanir els crits reiterats d'«independència» que les onades de manifestants proclamaven a batzegades davant de l'estació de França. Des de l'escenari, els portaveus de la plataforma i representants de la societat civil –com ara el jurista Alfons López Tena, l'historiador Oriol Junqueras, l'actriu Carme Sansa o l'escriptor Vicenç Villatoro– van llegir fins a quatre vegades el manifest a què es van adherir 200 entitats i 30 partits: la publicació de les balances fiscals, que Catalunya recapti els seus impostos, que es prioritzi la mobilitat en ferrocarril i el traspàs de les infraestructures.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>La societat civil, a la capçalera

>Per què Catalunya ha de decidir?

>La independència com a horitzó final

>In-de-pen-dèn-ci-a

>Mig govern, CiU, Pujol i Maragall s'apunten a la protesta contra la incompetència estatal

>Notables i farts

>La «normalitat» també sorprèn, al cap i a la fi

>Una marea ciutadana avala el dret a decidir com a clau del futur del país

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.