Algun membre de la sala va parlar de situació de «psicosi» i «demanda expectant» per referir-se als moments que viuen els promotors i constructors també a les comarques tarragonines. És clar que hi ha un estancament: els compradors esperen una baixada sobtada dels preus, mentre els venedors no s'ho acaben de creure i aguanten el producte per no perdre diners respecte a la inversió inicial. La gran pregunta és: quan pot durar això?
Manel Niñerola, president de l'APPCE, va advertir que ningú esperi rebaixes de fi de temporada. «En habitatge nou, els preus no poden baixar perquè els costos ja estan inclosos i et menjaries el benefici.» I hi va afegir: «Per reactivar el mercat, crec més en un acord amb l'administració per fer nous productes que animin els joves a comprar.» Aquests nous habitatges a preu més assequible tindrien una característica bàsica: menys metres quadrats. A aconseguir un bon preu haurien de contribuir-hi les entitats financeres, «buscant noves fórmules, perquè són els primers interessats a sortir d'aquesta crisi». Durant el boom, un 60% de clients potencials «volen comprar, però no poden», a causa de preus alts i pactes salarials que no han pujat més enllà de l'IPC en els darrers anys. Ara, cal esforçar-se per recuperar-los. Pep Ruiz Aguirre, d'Analistas Financieros Internacionales, va afirmar que, ara per ara, a Tarragona «la construcció té assegurada activitat almenys per nou mesos».
L'ESTABILITAT, PER QUAN?
Segons va dir, Tarragona està ben situada per adaptar-se a la nova conjuntura, perquè les mides de les cases són encara majors que la mitjana europea, igual que el nombre d'habitatges (717 per cada 1.000 habitants, respecte als 524 de mitjana catalana). Tarragona ha experimentat el creixement demogràfic més alt del país, gràcies a la immigració, i això, sumat al factor del turisme, continuarà estirant de la demanda. «En un any i mig es tornarà a xifres d'activitat estables, tot i que els preus no creixeran tant com abans del 2004».
A la demarcació de Tarragona, la demanda local sols absorbeix un 56,1% de l'oferta d'habitatges, segons l'APPCE. La resta són segones residències, fet que converteix Tarragona en la setena demarcació a escala estatal en aquest tipus d'habitatge; de fet, en concentra un 37% de tot el parc català.
D'ON VÉNEN ELS COMPRADORS?
El primer semestre d'enguany hi ha hagut 9.656 vendes de segones residències a la demarcació: un 72% van comprar-les barcelonins, seguits de saragossans (10%) i lleidatans (6%). «Els compradors són de províncies amb més nivell de renda que Tarragona i això pressiona a l'alça els preus», va remarcar Pep Ruiz Aguirre. El creixement de la demanda turística a Tarragona en els darrers anys, la major a Catalunya, farà que, quan el mercat es recuperi, les segones residències continuaran tenint un gran protagonisme.
)
