| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 22 de novembre de 2007 > Un diccionari és un oceà
Margarida Castells acaba de publicar amb Enciclopèdia Catalana el «Diccionari àrab-català», que va començar a redactar amb Dolors Cinca ara fa deu anys, després de traduir «Les mil i una nits»DANIEL LUJÁN.
Trobem, a la plana 1028 del diccionari àrab-català que ha publicat recentment Enciclopèdia Catalana, a l'última entrada de la columna de l'esquerra, aquest curiós detall: en àrab hi ha una paraula que significa a la vegada ‘oceà' i ‘diccionari'. El fet que el principal vehicle de difusió de l'àrab estàndard sigui avui una televisió que s'anomena l'illa (és a dir, al-jazira) completa una metàfora esplèndida. Les autores del diccionari són la malaguanyada Dolors Cinca, traductora d'àrab, i Margarida Castells, professora de la Universitat de Barcelona i traductora. Cinta i Castells són autores també d'una versió excel·lent de Les mil una nits, i Castells, amb Manuel Forcano, de la traducció d'Els viatges d'Ibn Battuta, totes dues obres publicades per Proa. Ens trobem amb Margarida Castells a la cafeteria d'un hotel del passeig de Gràcia de Barcelona i li demanem en primer lloc que ens aclareixi uns quants dubtes: «El concepte de món àrab és lingüístic; no és ni ètnic, ni cultural, ni tan sols religiós.» «Doncs bé, al món àrab, del qual formen part una vintena de països, hi ha una situació de diglòssia. S'utilitza l'àrab estàndard als mitjans de comunicació i a les universitats; col·loquialment, en l'àmbit familiar, s'usa l'àrab dialectal, i en l'àmbit religiós s'utilitza l'àrab clàssic o alcorànic. L'àrab de què s'ocupa aquest diccionari és de l'estàndard.» El fet que les principals cadenes de televisió siguin del Maixriq, la part oriental del món àrab, ha ajudat, explica Castells, a difondre també les modalitats col·loquials d'aquella regió entre els arabòfons del Magrib. És per això que la intercomprensió entre els parlants d'una part i de l'altra és asimètrica i «això ha generat un cert complex d'inferioritat lingüística entre els àrabs magribins». Existeix una institució acadèmica que es cuida de la llengua àrab: la Unió d'Acadèmies de la Llengua Àrab, que aplega des de 1972 les acadèmies de Damasc, el Caire i Amman. Més tard s'hi van sumar les de Bagdad (avui en una situació molt precària) i Rabat. Les acadèmies no solament s'ocupen del lèxic comú, sinó també del cabal terminològic de l'àrab. Castells explica que sempre ha tingut «l'afició de recollir paraules», de viva veu o dels diaris, dels àmbits tècnic i científic, però reconeix que si ha pogut beure generosament d'una font en l'àmbit terminològic és gràcies als diccionaris terminològics que va heretar de Dolors Cinca, que havia treballat com a traductora d'àrab a les Nacions Unides. Diu la contraportada del diccionari que inclou 41.000 paraules, 67.000 accepcions, 114.000 sentits, 23.000 exemples, 4.000 noms propis, 9.000 arrels, neologismes, localismes, els plurals irregulars, i un compendi de gramàtica àrab que és obra de Tànit Assaf Muntané i Alexandre Queraltó Bartrés. El pròleg és de l'arabista Dolors Bramon, també professora de la UB. Hi ha dos aspectes del diccionari molt útils per a l'aprenent que cal destacar: el fet que explicita els règims verbals, i que els lemes es presenten amb la vocalització completa (fora dels textos escolars i l'Alcorà, en àrab solen escriure's les consonants i les vocals llargues, però no les vocals breus). El fet que l'àrab i el català s'escriguin en sentits diferents ha significat una dificultat tècnica considerable. I es va prendre la decisió d'inserir el text àrab entre el text català i que el diccionari s'obrís com un llibre occidental, desplaçant les planes de dreta a esquerra. De tot el món àrab, només a la Universitat de Tànger hi té una certa presència la llengua catalana. Per contra, hi ha estudis d'àrab a la UB, a la Universitat de València, la de les Illes Balears, l'Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, i més recentment, a la Universitat de Lleida, la de Girona i la d'Alacant. També s'ensenya àrab a les escoles oficials d'idiomes i en diversos centres cívics. Castells atribueix aquest interès per la llengua àrab a diversos factors: la immigració, el terrorisme i els viatges. «Els parlants de l'àrab que viuen aquí no són un grup homogeni. És cert que hi ha un col·lectiu nombrós, sobretot de marroquins, que han emigrat per raons econòmiques, i també hi ha arabòfons que vénen per altres motius, per estudiar, o per motius professionals.» Pel que fa al fet que arreu del món es va incrementar el nombre de matriculacions per aprendre l'àrab després dels atemptats de Nova York contra les Torres Bessones, Castells s'ho explica «perquè ha estimulat una certa necessitat d'entendre les raons que han generat el fenomen d'Al-Qaida.» Finalment, Castells creu que l'abaratiment del preu dels vols ha afavorit una aproximació directa, personal, emocional, que també s'ha traduït en un desig d'aprendre àrab. Malgrat això, encara hi ha molt de camí per fer, per exemple en el camp de la traducció literària. Bona part dels alumnes que ha tingut Castells a la Universitat de Barcelona es dediquen a la traducció jurídica, relacionada sobretot amb el fenomen migratori (traducció de documents per a la convalidació de títols, gestió de permisos de residència i treball, etc.). Però per a la traducció literària «encara no hi ha mercat, tot i que la producció literària en àrab és vastíssima». «També s'ha de dir –continua Castells– que la literatura catalana és una absoluta desconeguda al món àrab, i crec que tindria un públic potencial enorme. En un congrés en què vaig participar al Caire ara fa tres anys vaig percebre aquest interès», i conclou: «De fet, la societat àrab és extremament acollidora, si no t'hi acostes amb prepotència.» |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>La cultura europea a Catalunya >Dos viatges literaris |
 | |||
|