La tria d'Àngels Bronsoms recull un arc que permet una perspectiva àmplia, però són molts els protagonistes que es van significar als setanta. Per exemple, en la cultura rock dels setanta van tenir molta importància la ràdio. A Barcelona, Àngel Casas dirigia al vespre ell programa Trotadiscos, que presentaven Rafael Túria i Constantino Romero. A l'estudi Toreski d'aquesta emissora cada dilluns hi havia concert en directe. Mítica va ser l'actuació de Dharma (sense Companyia Elèctrica) en una època en què el Fortuny del saxo soprano tocava de manera estrident el violí. Un altre mític programa a Ràdio Joventut de Barcelona era El clan de la una, presentat per Josep Maria Pallardó, que també encetava al vespre el programa Al mil por mil, que a mitja nit donava pas a Jordi Estadella, que amb els irònics comentaris en el seu paper de pijo xava de la zona alta hauria pogut fer engarjolar tots els components del programa. Però com que es tractava d'una emissora del Movimiento, tal com va recordar Àngel Casas, «i presidida per un falangista, no calia vigilar perquè ja era del seus», aquesta permissivitat, que des de Madrid no es detectava, va ser aprofitada per donar un aire de modernitat als programes nocturns. En aquest mateix programa, la veu de marcat accent francès de Françoise va encetar una modalitat de suggestió seductora a la ràdio de matinada. «Cada vegada que he entrevistat algú, m'he adonat que les dones als setanta eren com invisibles. Tots els homes que estaven fent coses, però, tenien com a mà dreta una dona», va dir ahir Àngels Bronsoms.
De gent que va deixar la seva petjada als setanta, la cineasta Rosa Vergés va recordar el productor cinematogràfic Pepón Corominas, que va produir la primera pel·lícula d'Almodóvar. «Poc s'imaginava el que ha arribat a ser Almodóvar», va dir. També, per haver desaparegut jove, no hi pot ser-hi Jordi Vendrell, que va traslladar l'herència dels setanta a un programa de Catalunya Ràdio que va fer història en els inicis de l'emissora: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico al costat de Quim Monzó i Ramon Barnils. Vendrell i Barnils van morir tots dos l'any 2001.
