El segrest de carboni per part dels boscos, és a dir, la quantitat de carboni que aquests absorbeixen de l'atmosfera, és un dels instruments amb què compten els científics per lluitar contra el canvi climàtic, tal i com preveu el protocol de Kyoto quan es refereix als gasos d'efecte hivernacle: el diòxid de carboni, el metà, l'òxid nitrós i els HFCs i derivats. Així es va posar de manifest en el II Congrés Forestal Català, celebrat a Tarragona el mes passat, i així ho entén el coordinador de l'estudi El paper dels boscos espanyols en la mitigació del canvi climàtic, Felipe Bravo, que ha presentat recentment aquest treball finançat per Gas Natural.

Bravo, investigador del Departament de Producció Vegetal i Recursos Forestals de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Agràries de Palència, que depèn de la Universitat de Valladolid, conclou que «els boscos poden ser part de la solució al problema del canvi climàtic però no serviran de res sense un enèrgic canvi en el nostre estil de vida basat en el consum i el desenvolupament sense límits». La silvicultura, segons Bravo, «ha d'ajudar a adaptar els boscos a les noves condicions» d'escalfament global per recuperar-los i per evitar que es degradin i es converteixin en una font emissora de gasos d'efecte hivernacle, com adverteixen alguns estudis.

En aquest sentit, un dels investigadors catalans que ha participat en l'estudi explica que «les pràctiques silvícoles orientades al segrest de carboni estan relacionades amb el clima i l'estat de degradació dels ecosistemes forestals i del sòl». Segons Joan Romanyà, del Departament de Productes Naturals i Edafologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, «la major capacitat de segrest de carboni la trobaríem tant en l'aforestació de terrenys agrícoles abandonats com en la restauració dels llocs més degradats. Aquesta última opció oferiria més dificultats tecnològiques i una capacitat menor o més lenta de segrest de carboni».

En el treball han participat 31 experts en matèria mediambiental de diverses universitats i institucions d'Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Madrid, València i Catalunya. Entre ells també Pere Rovira, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, segons el qual «la línia de treball inclou tant l'aforestació –els experts recomanen la plantació massiva de forests arreu del món per lluitar contra l'acumulació de CO2 a l'atmosfera–, com el pas de l'agricultura convencional a l'ecològica, gestionar els canvis d'ús del sòl de manera que no impliquin una pèrdua del seu carboni orgànic que aniria a parar com a CO2 a l'atmosfera, etc.»

L'estudi també recomana «el desenvolupament d'instruments fiscals que tinguin en compte el diferent impacte dels distints tipus de cotxes», ja que «pot ajudar a contenir l'augment de les emissions en el sector dels transports».