Espais Escrits treballa perquè la literatura catalana i els escriptors siguin més visibles en la societat. Un dels mitjans per aconseguir-ho és coordinar les diferents entitats dedicades a perpetuar en la memòria l'obra i el paisatge, real o mític, dels escriptors. Per aquesta raó, l'associació impulsa el projecte Mapa literari català, que ahir es va presentar en el seminari de Móra d'Ebre, i que proposa «un vol virtual pels espais simbòlics d'escriptura i oralitat dels autors de l'associació». A partir d'una cartografia en tres dimensions i l'aplicació de continguts multimèdia que estableixin diferents relacions entre els escriptors i els seus espais, es vol oferir un producte que permeti «la difusió i fins i tot un primer contacte amb la literatura catalana», segons Anna Aguiló i Núria F. Rius, ponents del projecte. Amb el mapa es podran visualitzar els espais i els territoris relacionats amb els autors i llegir i/o sentir els seus textos.

En aquests moments, el Mapa literari català es troba en la segona fase d'elaboració. En la primera, a la qual es pot accedir a través del web d'Espais Escrits, es van prendre com a tema els territoris literaris de Barcelona i Montseny. En la segona, està programada l'actuació en els espais de Montserrat, Balears, Terres de l'Ebre i Pirineu Occidental.

El mapa, que va, doncs, més enllà de les rutes literàries convencionals, tan implantades a Catalunya des de fa uns anys, és un dels formats més innovadors que poden contribuir a difondre la literatura catalana.

Precisament el debat sobre els models i formats per aconseguir una efectiva projecció de la memòria i l'obra dels escriptors és el tema triat en el seminari d'enguany, després que fa dos anys, a Vilanova i la Geltrú, es debatés el valor dels espais literaris i l'any passat, a Sitges, les estratègies de comunicació del patrimoni literari.

L'escriptor valencià Joan Francesc Mira va ser l'encarregat ahir de pronunciar la lliçó inaugural del curs, en la qual va relacionar el territori, la llengua, la literatura i la identitat. Mira, un dels autors més destacats i premiats de la literatura catalana actual (autor, entre altres obres, de les novel·les Purgatori, Borja papa o Els treballs perduts), va fer un breu repàs de la tradició literària europea, «que sempre ha anat lligada a una gent, una terra, unes ciutats i uns paisatges, reals o mítics», com els de l'Odissea, l'Eneida, El Quixot, i el paisatge de la Manxa, o el Dublín que surt a Ulisses de Joyce. Hi ha territoris, segons Mira, que «tenen la fortuna» de ser el marc o el referent d'una literatura concreta, de poemes, narracions, viatges o memòries i fins i tot l'infern i el paradís poden ser descrits com a paisatges concrets en la Divina Comèdia de Dante. O l'Empordà de Josep Pla, l'horta i l'albufera de Vicente Blasco Ibáñez, les terres de l'Ebre de Sebastià Juan Arbó o la Mequinensa de Jesús Moncada. Joan Francesc Mira va coincidir amb les paraules de Xavier Vega [vegeu informació adjunta] sobre la poca presència de rius i aiguamolls en la literatura catalana, davant de la de les muntanyes. Per això va llegir un escrit de Pla, on l'escriptor empordanès advocava per una reducció a la meitat de les «berrugues del planeta»: «Aquest distanciament del valor mític i metafísic del paisatge de muntanya és una lliçó saludable i extensible a qualsevol altre paisatge. Mitificar és bo. Fer-ne literatura és una altra cosa», segons l'escriptor valencià.