La línia entre Perpinyà i Montpeller està valorada en uns dos mil milions d'euros i no hi ha data per al principi de les obres ni la posada en marxa del servei. Algunes de les ciutats interessades en la construcció són Nimes, Narbona, Carcassona, Lunèl i els mateixos Montpeller i Perpinyà. Els seus alcaldes ja han format un cert nucli de pressió i han elaborat en més d'una ocasió comunicats i manifestos conjunts a favor del projecte. També ho ha fet el govern del departament de Midi-Pyrénes, que està disposat a finançar en part el projecte, si cal. L'Ajuntament de Barcelona voldria ampliar també l'aliança de ciutats favorables a la connexió a Lió i Tolosa. Tampoc no es veurien amb mals ulls alguns suports que vinguessin de més enllà de la frontera francesa, per part de ciutats d'altres estats que trobessin interessant connectar-se com més aviat millor amb Catalunya: el govern suís, per exemple, va participar fins i tot amb finançament en una futura línia entre Lió i Bordeus, que beneficiaria Ginebra.

El lobby de ciutats que vol potenciar Barcelona també s'haurà d'enfrontar al seu contrari. Precisament a Bordeus no es veu amb bons ulls la connexió mediterrània, ja que aquesta ciutat atlàntica aspira a ser el punt de connexió entre París i la península ibèrica a través del País Basc. Podria mantenir aquesta posició en exclusiva durant uns anys si el tram Perpinyà-Montpeller s'eternitza, sempre que no s'eternitzi també el pas transfronterer d'alta velocitat a través del País Basc, en franca competència amb el pas català.