«La facilitat que tenim per parlar dues llengües fa que molta gent canviï de seguida. I això és un handicap per a tota la gent que vol aprendre català, ja que no els permetem fer una immersió lingüística», diu la Mercè Terés, que en la darrera edició del programa també va fer de voluntària. La seva aprenent era la Sonia Acosta, una uruguaiana que fa tres anys que és a Catalunya.

La Mercè i la Sonia es trobaven cada setmana per parlar, i això va permetre a la Sonia practicar una llengua que havia començat a aprendre en els cursos que feia al Centre de Normalització Lingüística. El problema, però, és que encara no ha perdut la vergonya per llançar-se a parlar-lo, i per això ara farà un altre curs al centre cívic de Sant Narcís i tornarà a participar en el programa. La seva intenció és mantenir la mateixa parella lingüística. La Mercè, per la seva banda, està disposada a continuar ajudant la seva aprenent, ja que, segons diu, el millor de participar en el programa ha estat poder-la conèixer. Ara, el seu objectiu és que la Sonia entengui totes les expressions i matisos del català. Perquè «aconseguir que entenguin petits conceptes o frases fetes que nosaltres utilitzem popularment és un procés molt llarg», diu.