En Herbert Arébalo és un jove de Guatemala que va arribar a Catalunya fa un any i dos mesos. L'Ernest Martínez és un català que està molt preocupat per l'evolució de la llengua. «Vaig venir amb una invitació per treballar en una fundació i sabia que aprendre el català era un requisit indispensable», explica en Herbert. «El sol fet de conèixer una persona que està interessada a aprendre el nostre idioma ja em va resultar interessant de per si», diu l'Ernest. Aquestes frases sintetitzen la voluntat d'aquests dos joves que, en l'última edició del Voluntariat per la Llengua, van formar una parella lingüística. La seva relació, però, ha anat molt més enllà de les deu hores que marca el programa oficial: han establert una amistat i, quan tenen temps lliure, encara aprofiten per quedar.

«Per mi ha estat molt important poder entrar a casa de l'Ernest i conèixer la seva família. M'ha ajudat a integrar-me i a sentir-me com a casa», reconeix en Herbert. I és que tant l'aprenent com el voluntari es basen en el seu exemple per destacar el doble objectiu del programa: d'una banda, en Herbert ha après a parlar català amb fluïdesa i, de l'altra, sortint amb els amics de la seva parella lingüística, s'ha endinsat també en la cultura catalana. Per això l'Ernest creu que el programa es podria exportar a qualsevol lloc del món: «Perquè quan tu ets nouvingut en un altre país sempre costa entrar a la societat d'acollida», diu.