| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dissabte, 20 d'octubre de 2007
>

El cap de setmana d'ERC



opinió . Escriptor (jordicabre@elsingulardigital.cat)

JORDI CABRÉ..

El cap de setmana i el trimestre, podríem dir. Fa setmanes i setmanes que provem d'esbrinar l'abast real de les fissures existents dins la militància d'ERC envers la seva estratègia dels últims anys. La magnitud del fenomen Carretero pot ser una magnitud real o bé mediàtica, tot i que ja té mèrit aconseguir un ressò d'aquesta envergadura en els mitjans.

ERC hauria d'estar orgullosa, penso, del fet que la simple aparició de corrents crítics interns faci anar tot el país de corcoll: no sé si la centralitat és això, de fet segur que no ho és, però sí que és sens dubte ser el centre de l'atenció. Heus aquí la diferència: en l'obsessió quasi exagerada d'acostar-se a la centralitat electoral, el partit republicà sembla condemnat a haver de conformar-se a ser el partit que més atencions atrau i que més expectació aixeca. Això, que ja és molt valuós, no és la centralitat. És el mateix que li succeeix a Joan Carretero: l'atenció està certament posada en ell i en les seves capacitats des d'ara fins al congrés del partit, i també és el cas d'Uriel Bertran o Hèctor Bofill, però encara s'ha de demostrar que estiguin en la centralitat del pensament de la militància. És a dir, que hagin aconseguit trobar el to adequat per convèncer una majoria.

Per a ERC, doncs, el repte és donar una imatge de partit seriós i que no es belluga dels pactes que signa, però encara falta saber si això l'acosta a la centralitat anhelada o bé si, precisament, l'allunya (parlem en tot moment de la centralitat electoral més pròxima als plantejaments del partit, evidentment). La prova definitiva seran els resultats electorals del mes de març, ja que les discussions internes afecten directament només un sector minúscul de la societat, com ho és la militància republicana. L'examen de debò és a les urnes, quan es demostri si l'aposta de la direcció d'ERC és justament la que fa sumar més vots o bé si els crítics tenien més raó del que semblava. En tot cas, crec que és massa lleuger i irresponsable reduir els arguments dels crítics a manifestacions d'immaduresa o de radicalitat gratuïta: intueixo que, com també passa en els altres partits catalans, el que passa aquests mesos a ERC no és cap crisi de creixement sinó un signe de descontentament democràtic. Un avís seriós que no s'hi val tot, o que no s'hi pot valer tot. I en aquest context, si ets al centre de l'atenció perquè ets peça fonamental de la situació del país, pots rebre de valent. És clar.




A ERC no hi ha cap crisi de creixement sinó descontentament democràtic


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Esquerra afronta el futur

>Ciutadania per la democràcia

>Maragall deixa de militar al PSC

>ERC repartirà avui 3.000 fullets per explicar com treballa per la sobirania des del govern

>«Renegociar el govern quan encara no fa un any que s'ha fet és bastant ridícul»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.