Les comarques amb més percentatge de caiguda en la contractació d'habitatges de gener a setembre, en relació amb el mateix període de l'any passat, són la Cerdanya (del 67%) i el Gironès (un 45%), seguides de la Selva (33%), l'Alt Empordà (26%) i el Baix Empordà (22%), on aquestes baixades afecten sobretot la construcció de segones residències. A la comarca de la Garrotxa la baixada de contractació és força més petita (del 7%), al Pla de l'Estany hi ha una estabilització, i el Ripollès és l'única comarca que es desmarca, amb un creixement del 3%. En conjunt a les comarques gironines s'han contractat durant els primers nou mesos de l'any 10.260 habitatges, un 30% menys que durant el mateix període de l'any passat, que va registrar una contractació de 14.595 habitatges.
El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, Ernest Oliveras, argumenta que aquesta forta caiguda té una «lògica», ja que s'emmarca dins el context de l'entrada en vigor del nou codi tècnic de l'edificació, que suposa un pas endavant en la qualitat de les edificacions però comporta un encariment. «Moltes contractacions es van fer abans de la seva entrada en vigor i aquest va ser un dels motius del gran increment en contractacions que es va produir», manté Oliveras. Tot i això, reconeix que una part de la caiguda en contractacions està motivada per «una crisi de confiança». «Va començar en la crisi del mercat hipotecari dels EUA i ha continuat. Es tracta d'un paraula màgica que no es pot mesurar i que no es pot saber què passarà en un futur», hi afegeix. Oliveras destaca que el nombre d'habitatges acabats encara creix i que també augmenta la contractació de mà d'obra a la construcció.
La contractació d'habitatges s'ha instal·lat durant molts anys en una dinàmica de fort creixement. Concretament l'any passat va créixer un 14% en relació amb el 2005, amb un total de 19.687 contractacions. El percentatge d'increment del nombre d'habitatges contractats el 2005 en relació amb el 2004 va ser del 10%. Des del mateix sector ja s'alertava que aquests grans creixements tampoc no eren gaire positius, i s'apostava per l'estabilització. Les comarques que han registrat més creixement en contractacions són les que noten més el tomb.