dimecres, 17 d'octubre de 2007
> Ibarretxe manté la consulta i Zapatero li diu que no l'accepta i que no es farà
El lehendakari aclareix que el seu objectiu és un pacte polític per a la convivència del País Basc a l'Estat
DOLORS BELLÉS.
El lehendakari Juan José Ibarretxe tirarà endavant el seu pla i convocarà una consulta. Així ho va dir al final de la reunió que va mantenir ahir amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. El lehendakari va defensar un acord amb el govern de l'Estat que seria ratificat pels ciutadans en una consulta el 25 d'octubre de l'any que ve. En cas que el govern de l'Estat rebutgés l'acord, Ibarretxe va dir que sol·licitarà igualment permís a la cambra basca per convocar la consulta, que obrirà la porta al procés i que serà ratificat en referèndum el 2010, aquest cop vinculant. Zapatero va ser clar en la resposta: «La consulta no es farà.»
+ Zapatero convida Ibarretxe a entrar a La Moncloa per mantenir la reunió. Foto: EFE
|
Tot va transcórrer tal com s'esperava. Ibarretxe va arribar com sempre puntual a la seva cita a La Moncloa. La reunió, de dues hores, també va desenvolupar-se segons el que es preveia: Ibarretxe va defensar la legitimitat de la seva proposta de consultar als ciutadans bascos quina ha de ser la relació del País Basc amb l'Estat i Zapatero li va respondre que aquesta consulta «no serà acceptada ni aprovada ni es farà». Al final de la trobada hi va haver les corresponents rodes de premsa, que van posar de manifest les posicions divergents que mantenen l'un i l'altre en relació amb el futur del País Basc, ja que fins i tot van interpretar la trobada de maneres molt diferents. Per Ibarretxe, «és el primer pas d'una negociació», mentre que per Zapatero «és més clar que l'aigua, que no pot convocar cap consulta, encara que aquesta no sigui vinculant». Pel president espanyol, no hi ha cap altre camí que no sigui «la Constitució i la legalitat». Així de contundent es va mostrar Zapatero enfront de la proposta del lehendakari, que va qualificar de «segona versió reconstruïda del pla d'Ibarretxe» i a la qual va pronosticar la mateixa sort que va tenir la primera: «No serà aprovada, ni posada en pràctica.» «No es pot fer i no es farà», va assegurar Zapatero, que, en aquest punt, va instar el lehendakari a «rectificar» i, en qualsevol cas, el va encoratjar a «dialogar» amb les forces basques i a plantejar una proposta que respecti la «legalitat». Pel president espanyol, l'única via per modificar l'autogovern, segons va dir, seria una reforma de l'Estatut de Gernika. Tot i la predisposició amb què va anar a la reunió i la interpretació de la trobada com un primer pas en el camí de la negociació, Ibarretxe també es va mostrar ferm en la seva posició i va proclamar que tiraria endavant la idea de convocar una consulta per assegurar que «és legítima, no és il·legal i és democràtica». Va dir també que espera que el «tarannà de què tant es parla no es transformi en una plantada al diàleg», ja que considera «difícil d'entendre» que si s'ha parlat amb Batasuna i ETA, ara es negui el diàleg al lehendakari. Va demanar calma, ja que encara queden uns quants mesos, i va aclarir que l'objectiu de la seva proposta és «un pacte polític» amb el president del govern espanyol per a «la convivència d'Euskadi a l'Estat espanyol». Així, Ibarretxe va traslladar a Zapatero la seva proposta de «Downing Street a la basca». Aquest acord entre el govern espanyol i el basc seria aprovat pel Parlament basc el juny del 2008 i sotmès a consulta el 25 d'octubre del mateix any. Tot i això, va dir que, si aquesta opció és rebutjada, ell mateix com a lehendakari sol·licitarà el 2008 la celebració d'una «consulta sense vinculació jurídica perquè la societat basca obri la porta del procés». El lehendakari va insistir que encara que no hi hagi acord amb Zapatero, el juny del 2008, demanarà autorització al Parlament basc per celebrar la consulta a l'octubre. Un cop la societat basca s'hagi pronunciat, la decisió que emeti «obrirà la porta del procés i legitimarà la negociació» , que, segons Ibarretxe, serà ratificada en referèndum el 2010 «amb plena validesa jurídica».
|
)
