Els diferents traçats que travessen el mapa del Baix Penedès en l'avantprojecte del pla territorial del Camp de Tarragona visionen, en part, un disseny adequat a les necessitats comunicatives del futur Logis Penedès. En la lectura del pla territorial es pot llegir que la comarca «ha d'estructurar la seva xarxa comarcal no només atenent les relacions entre els pobles, sinó també l'ordenació racional dels accessos a les autopistes i les connexions de les zones industrials actuals i futures». Segons l'avantprojecte, el Baix Penedès presenta un dèficit en vertebració interna que el pla intenta resoldre, tot i que entre la classe política de la zona i la xarxa ciutadana el pla no ha esdevingut una solució, sinó més aviat un nou mal de cap. El futur Logis és possiblement un dels elements del pla que no accepta gaires modificacions. De fet, és una infraestructura que esdevé constant en el pla, no només per les grans «virtuts» que professa, sinó també perquè moltes de les noves infraestructures o remodelacions estan condicionades pel centre logístic que estarà situat entre l'Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys. El pla així ho especifica: «El Logis Penedès s'ha concebut com una plataforma que integra accessos viaris i ferroviaris», i es demostra amb un futur accés a l'AP-7 per Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume dels Domenys, o un vial específic de connexió entre l'autopista i la futura autovia de l'A-7 per evitar el trànsit estimat de 2.000 camions pels nuclis urbans o per la vialitat local.

PRESSIONS URBANÍSTIQUES
Alguns municipis de l'interior del Baix Penedès, com ara la Bisbal, estan rebent fortes pressions urbanístiques a causa del futur Logis, segons explicava el seu alcalde, Josep Maria Puigibet. Construir una infraestructura d'aquesta envergadura i la promesa de 3.300 llocs de treball s'està convertint en un caramel molt apetitós per als constructors, que, a més, es troben amb una zona costanera massificada i un mercat estancat.

Puigibet recordava que aquesta situació ja es va viure a Catalunya en els anys seixanta amb el desenvolupament industrial a Barcelona. «Volen construir ciutats dormitori per als futurs treballadors, i això significa un creixement demogràfic molt ràpid d'aquests municipis petits.» En el cas de la Bisbal, el creixement que preveu el pla és moderat, però els habitatges nous podrien accelerar l'augment demogràfic.

PROTESTES AMB RESULTATS
Les protestes ciutadanes, i també d'alguns partits polítics, que hi ha hagut des del moment que es va conèixer la possibilitat que al nord del Baix Penedès nasqués un CIM, han anat modificant el projecte inicial fins al que és ara. En principi, es va plantejar que la situació del CIM ocupés 240 hectàrees, però segons el pla i «atenent les demandes del territori», la superfície es va reduir fins a 128. La plataforma logística en sí, també ha sofert canvis. En principi havia de ser una central tipus CIM, que es caracteritza per àmplies zones dedicades a campes per a vehicles i contenidors, i un tant per cent molt elevat d'empreses de missatgeria, cosa que faria augmentar el flux de camions per l'àrea.