Una trucada enregistrada a través del telèfon de la mare d'un dels acusats, Cristina Ballesteros, recull comentaris d'un dels menors que ahir es van negar a declarar: David, nét de Ballesteros i nebot del processat Raúl Bravo. Quan encara estava en llibertat provisional, David va confessar a un altre oncle que no veia clara la coartada de Raúl, que mantenia que duia el braç amb un cabestrell i que no podia agredir ningú.

David: «Al Raúl no l'hi fico [vol dir que en la seva declaració al jutjat de menors no implica Raúl en els fets], ni al Kuki, no puc ficar-hi el Kuki perquè el Kuki representa que anava amb el Raúl tota l'estona.»

Oncle: «No, representa, no. Hi anava o no hi anava?»

David: «No ho sé, perquè... també diuen que corria per la baralla. [...] Els mateixos de la baralla ho diuen. I també hi va haver un rotllo molt estrany amb el cabestrell del Raúl, perquè ell diu que me'l va donar a mi, però a mi no me'l va donar.»

La magistrada Ana Ingelmo no va tenir en compte ahir l'article 231.3 de la llei orgànica del poder judicial, que estableix que «les parts, els seus representants, els testimonis i els pèrits podran utilitzar la llengua que sigui també oficial a la comunitat autònoma al territori on es faci l'actuació judicial, tant en manifestacions orals com en les escrites». En l'apartat cinquè del mateix article, s'hi afegeix: «En les actuacions orals, el jutge o tribunal podrà habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua utilitzada, previ jurament o promesa.»

Tot i insistir que els acusats tenen dret a entendre el que diuen els testimonis, Ingelmo no va plantejar la possibilitat d'habilitar un intèrpret. El testimoni –David Permanyer, amic d'un dels ferits d'arma blanca el 27 de maig del 2005– va presenciar callat la discussió entre la jutgessa i tres advocats de l'acusació particular, Hibai Arbide, Jordi Busquets i Jaume Asens. Ingelmo va replicar als lletrats que «la feina de l'acusació particular no és defensar els testimonis sinó acusar els processats». Quan li van recordar que la seva decisió vulnerava un dret, va sentenciar que «el dret de defensa dels acusats és molt superior».

Finalment, Permanyer va declarar en castellà. Va explicar que, la nit dels fets, un grup d'entre deu i quinze persones van recórrer la zona del concert amb actitud agressiva i que minuts després van agredir la seva colla, de Sabadell. Primer hi va haver puntades de peu i després va sortir una navalla. Segons el seu relat, els agressors li van impedir ajudar el seu amic Xavier Ventura, a qui van encerclar. «Després va caure als meus peus. Tenia la samarreta estripada i estava ple de sang. Li havien clavat una ganivetada a l'esquena», va recordar.