Abans de l'edició del 2006, Capafonts i la Febró van alçar la veu perquè tindrien cobertura de mòbil durant la competició. El motiu del malestar: no en tenien durant la resta de l'any. Enguany el ral·li no passa pels pobles més bel·ligerants, com el mateix Capafonts o Mont-ral, i alguns alcaldes consultats admeten en general la receptivitat que hauria mostrat el RACC per minimitzar danys col·laterals: la inseguretat vial, la impossibilitat que els que no en volen saber res puguin fer la seva –«S'han compromès que tothom que vulgui sortir del poble ho pugui fer», diu l'alcalde de Vilaplana, Tomàs Bigorra– i l'incivisme, traduït en acampades il·legals i en una escampadissa de brutícia de la qual l'organització només es fa càrrec quan queda apilada al costat de la carretera. Però una cosa és el compromís i l'altra, la resposta dels organitzadors. «Hi hem insistit molt i esperem una millora», demanava l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí. «L'any passat encara trèiem porqueria al cap de sis mesos, perquè triguen tant a recollir-la que els animals rebenten les bosses i l'escampen», comenta un veí de la Bisbal de Falset.

Els pagesos estan nerviosos. Al Priorat o al Montmell, al Baix Penedès, la verema no s'ha acabat. La pluja i el ral·li són les dues grans amenaces, si bé l'alcaldessa del Montmell, Immaculada Costa, diu que la gent s'ha afanyat a collir els últims dies. I és que el més difícil és arribar al tros amb la carretera tallada: «Els Mossos no et deixen entrar a la teva finca», denuncia Joan S. Vernet, coordinador d'Unió de Pagesos (UP) al Priorat. «La gent no té consciència que són finques particulars de gent que viu d'això i ho malmeten tot», afegeix. N'hi que han pres solucions dràstiques: un pagès del Lloar ha sulfatat els seus terrenys amb purins. Els talls de via no només afecten els pagesos, sinó tothom que el cap de setmana treballa fora del seu poble.