A la presentació de Sitges-2007, que va tenir lloc aquesta setmana a Barcelona, ho van dir el conseller Joan Manuel Tresserras; Antoni Lladó, director general de l'ICIC, i Àngel Sala, director del festival: hi ha una gran presència de pel·lícules amb participació catalana en la producció. Això vol dir que hi ha una presència de la indústria cinematogràfica catalana, però es pot dir el mateix en relació amb el cinema català? És a dir, s'hi fa present un cinema que reflecteixi l'imaginari o una hipotètica tradició cinematogràfica del país? En aquestes pel·lícules amb producció catalana s'hi parla en català? És un cinema amb alguna cosa que només podria sortir d'aquí? Potser la pregunta és impertinent en un moment en què la indústria cinematogràfica reflecteix la globalització econòmica. Amb tot, encara hi ha alguna cosa que permet reconèixer que els films nord-americans són nord-americans. O que molts d'espanyols són espanyols. O que determinats cineastes participen de la cultura d'un lloc, malgrat que els seus films es facin amb productores de diversos països.
A part del fet que alguns dels directors i tècnics dels films hagin nascut i s'hagin format a Catalunya, de catalana hi ha alguna cosa més que diners a El orfanato (produïda per Tele 5, rodada a Llanes) o, entre les propostes presentades a concurs, a Los cronocrímenes, de Nacho Vigalondo, o La habitación de Fermat, pel·lícula dirigida per Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña en què quatre matemàtics són convidats per un home perquè resolguin un enigma? Potser sí. Entre els films en la secció Premiere, hi és aquesta hipotètica cosa a Aparecidos, un film de Paco Cabezas en què dos germans viatgen a l'Argentina per indagar sobre el seu passat?; o a Km. 31, pel·lícula del mexicà Rigoberto Castañeda a propòsit d'un fatídic accident que va tenir lloc en el quilòmetre esmentat d'una carretera?; o, una coproducció de Filmax amb una empresa mexicana, a El último justo, de Manuel Carballo i protagonitzada per un fotògraf de guerra que torna a casa seva sense trobar-hi pau? Bona part d'aquestes pel·lícules ni s'han rodat parcialment a Catalunya. En tot cas, Catalan Focus hi posa el seu segell si hi ha una participació catalana, ni que sigui ínfima, en la producció.
D'aquesta manera, les cintes catalanes presentades en el festival pujaran fins a una quinzena, segons van explicar ahir fonts de l'ICIC, incloent-ne algunes que es recuperen en seccions d'homenatge.
