Àngel Sala, director del festival de Sitges, va apuntar en la més recent roda de premsa de presentació de la 40a edició que la programació d'aquest any reflecteix que els nous zombis cinematogràfics tenen una naturalesa diferent en la mesura que són una conseqüència de l'11-S i de la guerra de l'Iraq. De fet, en l'edició de l'any passat, aquesta reconversió dels zombis ja va fer-se present amb Homecoming, faula anti-Bush de Joe Dante en què els soldats nord-americans morts a l'Iraq retornen amb la intenció de votar en contra dels que van dur-los a la guerra. En tot cas, mentre que també es projectarà el fals documental American zombie, que conté hipotètiques entrevistes a zombis reals, aquesta edició homenatjarà amb el gran premi honorífic el més gran cultivador del cinema de zombis, George A. Romero, que, amb La nit dels morts vivents (1968), ja va convidar a una interpretació del film en clau política antiracista. Després, a més d'inspirar remakes, paròdies, seqüeles i variacions, va realitzar L'albada dels morts (1978), El dia dels morts (1985) i La terra dels morts (2005). A Sitges no només rebrà un merescut homenatge. També hi durà un nou film amb el qual reprèn el tema dels zombis: El diari dels morts vivents, en què uns estudiants de cinema que roden una pel·lícula de zombis són atacats per zombis reals. L'acció tindria lloc en la hipotètica nit de 1968 en la qual transcorre el film fundacional de George A. Romero.

Sitges-2007 no s'inaugura avui amb zombis, però sí amb coses que passen en «un món entre els vius i els morts», segons diu, a propòsit d'El orfanato, Juan Antonio Bayona, jove cineasta que, format a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i havent dirigit abans diversos curts, s'ha iniciat en el llargmetratge amb un èxit notable. Produïda per Guillermo del Toro i protagonitzada per Belén Rueda, El orfanato va impactar en la Setmana de la Crítica del festival de Canes passat per la seva capacitat de tornar a crear por a l'espectador amb elements argumentals molt sovintejats pel gènere de terror. La pel·lícula s'estrenarà la setmana vinent a l'Estat espanyol i també té prevista la seva sortida, amb mil còpies, als EUA, on ha començat la seva carrera a l'Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa. L'expectació respecte de l'opera prima de Bayona ha fet que, el primer dia en què van posar-se a la venda, s'esgotessin les entrades de les sessions en què El orfanato es projectarà a Sitges. També s'han exhaurit les localitats de Rec, el nou film de Jaume Balagueró, un habitual a Sitges, i Paco Plaza.

Rec, que es projectarà el primer cap de setmana del festival, parteix d'un equip de televisió que, per filmar un reality show, segueix una brigada de bombers cap a la sortida d'emergència d'un edifici on, com pot suposar-se, es farà present alguna cosa inesperada i no precisament agradable. La pel·lícula va projectar-se en una secció paral·lela de la recent Mostra de Venècia, d'on també provenen els nous films de Brian de Palma, Takeshi Kitano i Woody Allen que el festival de Sitges exhibirà a Premiere, secció oficial, però no competitiva. Cassandra's dream, el film que Allen va rodar anteriorment a la seva tan propagada aventura barcelonesa, és un conte moral sobre l'ambició de fer diners i la consegüent manca d'escrúpols. A la manera de Match point. Pel que fa a la nova pel·lícula del japonès Takeshi Kitano, amb el títol internacional de Glory to the filmmaker, presenta un argument que podria semblar d'un Woody Allen inspirat per Fellini: un director amb problemes creatius prova diversos gèneres sense trobar-ne cap que el satisfaci. Interpretat pel mateix Kitano, el film és una reflexió sobre una trajectòria marcada per la dualitat de ser un actor còmic i alhora un autor de culte.

Premiat amb Redacted com a millor director a la Mostra de Venècia, Brian de Palma ha concebut aquesta seva nova pel·lícula (a l'entorn d'un fet real: la violació d'una nena i la matança d'una família iraquiana per uns soldats nord-americans) com una denúncia de l'ocupació de l'Iraq per l'exèrcit dels EUA, però també com una reflexió sobre la dificultat de reconstruir la veritat dels fets quan la realitat està emmascarada per la creació i manipulació d'imatges al servei d'uns determinats interessos.

En la presentació de Sitges-2007, Àngel Sala, director del festival, va voler destacar l'homenatge a Ingmar Bergman, del qual s'han programat les fantàstiques L'hora del llop i La deu de la donzella. També, entre les sessions especials, va referir-se a la projecció de la còpia novament restaurada, ara en digital, de Blade Runner, i de Grindhouse tal com va ser concebuda per Quentin Tarantino i Robert Rodríguez: un programa doble amb els seus films respectius. Sala va parlar del nou film silent del canadenc Guy Maden que es projectarà a Seven Chances, secció programada per la crítica que permetrà veure el darrer film d'Olivier Assayas, Boarding gate, i que recupera un film (Hotaru) de Naomi Kawase, cineasta japonesa que va guanyar el premi del Jurat en el festival de Canes.