Rosa Cañadell, de la Ustec, sindicat majoritari a l'ensenyament, creu que l'escola ha de ser flexible i que és a partir de l'escolarització dels alumnes immigrats que s'ha de treballar la qüestió de la integració i la igualtat. David Medina, de la UGT, aplaudeix l'actuació d'Educació i considera que l'escola pública ha de respectar el dret a la llibertat religiosa i a les manifestacions que se'n derivin sempre que la defensa d'aquest dret no interfereixi en el dels altres. Maite de Agorreta, de CCOO, evita parlar de debat perquè, segons indica, l'escolarització d'alumnes amb indumentària religiosa està normalitzada a Catalunya, i critica l'actuació d'Educació per no haver intervingut abans en el cas. Pilar Carreras, directora del CEIP Mas Masó de Salt, amb un 88% d'alumnes immigrats, ha explicat que els dos o tres casos que s'han plantejat en aquest centre s'han pogut reconduir a través del diàleg amb els pares, els quals haurien acceptat que les nenes entressin a l'escola sense el xador.

El Consell Islàmic de Catalunya es va mostrar satisfet amb la resolució d'Educació. «L'educació de la nena és prioritària; tant si du xador o no», va dir el portaveu del consell, Mohamed Halhoul. La professora d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona (UB), Dolors Bramon, es va mostrar d'acord amb la resolució d'Educació i va apostar pel diàleg amb la família mitjançant altres musulmans per intentar convèncer-la que vagi a l'escola sense el xador. L'advocada de l'associació Gramc (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals), Charo Murga, aposta pel respecte a la llibertat religiosa i a les seves manifestacions i sosté que el reglament de règim intern d'un centre educatiu no pot estar per sobre del que diu la Constitució.

A àmbit polític, la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, va criticar la família i la direcció del centre, als quals va acusar d'haver «instrumentalitzat» la nena, i va defensar la decisió presa per Educació, «perquè en aquest cas havia de prevaldre el dret de la menor a ser escolaritzada». Capdevila no troba necessària la regulació dels símbols religiosos a les escoles «perquè no hi ha gaires casos com aquest». Si s'hagués de fer, la consellera ho té clar: «Hauria de prevaldre el caràcter laic de l'ensenyament, i caldria prendre una decisió que afectés totes les confessions de manera igual.» La regidora d'Educació de l'Ajuntament de Girona, Núria Terés, va recordar que estem en una societat multicultural i que no s'ha d'excloure ningú per la seva religió perquè això seria anar contra la legislació. El president del PP a Catalunya, Daniel Sirera, es va definir a favor de la decisió presa per l'escola Annexa i va criticar la decisió d'Educació. «Els nostres costums i tradicions són els que són i les persones que vénen al nostre país han de tenir molt clar que hi ha unes normes que s'han de complir», va declarar.

La junta de directors de les escoles públiques de Girona ha acordat demanar a Educació que estableixi una normativa clara sobre l'ús dels símbols religiosos als centres. Educació dóna el cas per tancat i no té previst de fer, a curt termini, cap reglamentació sobre l'ús dels símbols religiosos a les escoles.