El 5 de juliol de l'any passat, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) feia pública la proposta d'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, l'únic amb el màxim rang de protecció que hi ha a Catalunya. El parc, situat a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, havia de duplicar l'espai de protecció estricte passant de les 13.901 hectàrees actuals a 26.665, augmentar el perímetre de protecció exterior en un 54% i convertir aquesta zona perifèrica en parc natural augmentant, així, el grau de protecció. Avui, 14 mesos després, aquest pla ambiciós és lletra morta. La raó principal d'aquest fracàs ha estat l'oposició frontal dels ajuntaments. Cap dels alcaldes dels municipis pirinencs afectats per l'ampliació de la zona estricta –la que gaudeix del grau de protecció més gran però que, per tant, en restringeix més els usos– l'accepta. La majoria esgrimeix que el projecte s'ha dibuixat des de Barcelona i que no s'ha cercat el consens però, en el fons, les raons econòmiques són les que tenen més pes.

La proposta de la Generalitat es basava en un estudi tècnic que havia dividit l'àrea del voltant del parc en 47 espais. Cadascun dels quals va ser analitzat i es va proposar que nou d'aquests espais –vegeu gràfic plana 3– entressin a formar part del parc estricte. D'aquesta manera, el parc guanyaria unes 13.000 hectàrees i, sobretot, representativitat en avetoses, estanys d'alta muntanya i torberes. A més, el nou perímetre permetria incloure alguns espais singulars, com ara el bosc d'avets de la Mata de València o els circs d'estanys de Colomers, Sabodero i Cabdella. Pel que fa a la zona perifèrica de protecció (ZPP), inclouria 14 espais més –entre els quals les valls de Valarties i d'Aiguamòg, a la Val d'Aran, les planes de Son, al Pallars Sobirà, i la boca sud del túnel de Vielha, a l'Alta Ribagorça. Tot plegat afectaria 15 municipis de quatre comarques, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Val d'Aran, sis dels quals passarien a formar part, junt amb els de la Vall de Boí i Espot, de la part central del parc. El director general de Medi Natural del DMAH, Joan Pallissé, que admet que la proposta variarà «fruit de les negociacions amb els ajuntaments», justifica el retard en les eleccions catalanes i municipals i els canvis al departament ja que, de fet, qui va presentar el projecte va ser l'anterior conseller, Salvador Milà. Tot i això, Pallissé defensa que el procés continua endavant i, sense posar dates, ha avançat una nova trobada amb els municipis –la primera va ser al juliol de l'any passat– per aquesta tardor. Cap dels ajuntaments afectats, però, ha estat encara convocat.

Pallissé, a més, defensa que quan es va presentar el projecte als municipis hi va haver un alt grau de consens i només dos o tres punts de fricció, la majoria vinculats a les afectacions sobre els dominis esquiables que voregen el parc. Tot i aquesta afirmació, catorze mesos després, els alcaldes dels municipis que formarien part del nucli central del parc, Vall de Boi i Vilaller a l'Alta Ribagorça, Espot, Alt Àneu i Sort al Pallars Sobirà, Naut Aran i Vielha a la Val d'Aran i Torre de Cabdella al Pallars Jussà no volen ni sentir a parlar d'aquella proposta. L'alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada, és contundent: «Diem ‘no' a l'ampliació perquè el projecte que es va presentar era precipitat i gens consensuat.» Pel polític local, que ha renovat al'alcaldia en les últimes eleccions municipals tot i passar de CiU al PSC, comenta:«Abans que res cal parlar de gestió, i aquesta és nefasta.» Peralada posa d'exemple que el pressupost del Parque Nacional de Ordesa, de característiques similars, és set vegades el d'Aigüestortes, i mentre allà hi ha quatre centres d'interpretació, el parc català no en té cap. Peralada fa anys que reclama un centre d'interpretació a la vall de Boi. Pallissé diu entendre la seva reivindicació però aposta per descentralitzar: «Ara hi ha dos punts clau d'entrada al parc, per Espot i la Vall de Boi, però cal descentralitzar això per no matar la gallina dels ous d'or, cosa que passaria si el parc es massifica.» En el mateix sentit es pronuncia el representant de Depana al Consell Permanent del Parc, Albert Plans, que defensa que abans de fer un edifici representatiu cal saber què s'hi posa a dins. «La funció del parc no és només atreure turisme», sentencia.

Sigui com sigui, la realitat és que el pressupost del parc per aquest any és d'1,9 milions d'euros i que encara no s'ha signat el conveni amb el Ministeri de Medi Ambient per a aquest 2007. A més, tampoc s'ha tancat la negociació per al projecte Estrella, un pla que preveu la construcció d'equipaments a l'espai protegit. En aquest punt, però, no tot és culpa de les administracions catalanes i estatals ja que, com recorda la directora del parc des del 1990, Mercè Aniz, en el cas d'Espot, les obres per construir-hi un centre de visitants no han començat perquè l'Ajuntament encara no ha cedit els terrenys. Pallissé, a més, defensa que les converses amb el ministeri per «situar el parc allà on toca» van per bon camí.

L'ESQUÍ, UNA DE LES CLAUS
Tot i la crítica a la manca de pressupost i a la gestió del parc, Peralada també admet que part de l'oposició al projecte ve donada pel fet que la nova ZPP evitaria la possibilitat futura d'unir les estacions d'esquí de Boí-Taüll i Vall Fosca. «És una contradicció perquè el Pla Director d'Estacions de Muntanya del Departament de Política Territorial sí que ho permet», afirma. En aquesta queixa coincideix Josep Maria Dalmau (PSC), alcalde de Torre de Cabdella, el nucli principal de la vall Fosca, i gran impulsor de la que serà l'única estació d'esquí del Pallars Jussà. De fet, l'estudi elaborat pel DMAH diu clarament que la zona esquiable de la vall Fosca, els pics de Llevata i Filià, haurien de ser dins del parc però que això ja és impossible ja que el govern de CiU va aprovar uns dominis esquiables que ara no es poden tirar enrere. En aquest cas, Pallissé és clar: «Si els alcaldes ho volen i el pla de PTOP ho permet...»

L'esquí, però, no només és present a les queixes de la vall de Boí, on també es reclama l'ampliació de l'estació de Boí-Taüll «per fer-la més competitiva, ja que és molt petita», i a Torre de Cabdella. L'alcalde de Sort, Agustí López (CiU), defensa que el domini esquiable de l'antiga estació de Llessui –tancada des de l'any 1986– no formi part del parc «per no hipotecar el futur» si mai hi ha cap projecte de reobertura. Projecte que ja existeix per a l'aranesa de la Tuca, a Vielha. En aquest cas, el primer tinent d'alcalde de la localitat de la Val d'Aran, Pau Perdices (CiU), simplement considera: «El pla d'ampliació no existeix ja que fa un any que ni se'n parla i la Generalitat ni s'ha dirigit a nosaltres per a res.» PP i CiU van fer fora del govern als socialistes en les últimes eleccions municipals a Vielha però ja a l'oposició havien manifestat el seu rebuig al pla d'ampliació d'Aigüestortes. L'alcalde de la veïna Naut Aran, Cèsar Ruiz-Canela (CiU), també admet que una de les raons a l'oposició frontal a l'ampliació és el fet «de no saber cap on anirà el turisme». «Amb aquesta incertesa, no podem aprovar un pla que hipoteca un 80% del territori d'Arties i Garós, on no sabem si en un futur ens pot interessar construir-hi un camp de golf», defensa.

Les crítiques municipals al pla del DMAH, però, van molt més enllà, i la majoria d'alcaldes, sense distinció de color polític, consideren que el pla preserva massa hectàrees, posa en perill les economies d'alta muntanya i s'ha fet des d'un despatx sense visitar el territori. Especialments durs són els alcaldes de Sort i Torre de Cabdella, per a qui la Generalitat va perdre una gran oportunitat de fer una ampliació per passos quan no va acceptar, fa cinc anys, la proposta dels seus municipis i Rialp per ampliar 1.400 hectàrees el parc i protegir espais com ara la serra de Rei i el Montsent de Pallars. «El que eren 1.400 hectàrees ara són 4.000 i el parc m'arriba a quatre quilòmetres de Sort», diu López. I afegeix: «El pitjor és que ningú del departament s'ha dignat a pujar aquí a parlar amb la gent.» El polític nacionalista considera: «Tot plegat és un despropòsit perquè, a més, es vol fer sense diners… S'han ficat en un carreró sense sortida perquè ni els seus alcaldes volen l'ampliació.» La mateixa sensació de manca de diàleg és compartida per Dalmau, que considera: «Si algú creu que el Pirineu és el jardí de Barcelona, que sàpiga que això s'ha de pagar; els que hi vivim tot l'any som els que cuidem l'espai i aquests, els pagesos, són els grans oblidats.» Peralada rebla el clau: «Anunciar que es duplica el parc d'Aigüestortes queda molt bé com operació d'imatge, però és només això, façana… no és real.»

Altres alcaldes, com ara el de la pedania de Senet –que depèn del municipi de Vilaller– Josep Antoni Perache (ERC), posen més èmfasi en «els perjudicis per a l'economia de l'alta muntanya». Perache explica que el 50% del seu terme municipal estaria protegit i comenta: «I aquí encara vivim de la subhasta de la llenya.» El mateix problema passa, segons explica el president de l'entitat ecologista pallaresa Lo Pi Negre, Xavier Castells, a l'Àlt Àneu, municipi del qual depèn el bosc de la Mata de València.

SUPORT ECOLOGISTA
Els grups ecologistes, de la seva banda, donen suport al 100 % a la proposta. Tot i això, admeten que fer-la tan agosarada l'ha fet inviable. Castells defineix la proposta com a «no realista» i, a més, defensa que primer caldria solucionar els greus problemes de pressupost que arrossega el parc. De fet, una de les al·legacions presentades per l'entitat –cap ha estat resposta fins ara– demana l'elaboració d'un estudi econòmic que acompanyi la proposta d'ampliació. «Aquest pla era la nau capitana de Medi Ambient i era és el Titànic», sentencia. Castells atribueix part del fracàs al fet que l'anterior director general de Medi Natural, Ramon Luque, va prometre als ajuntaments que es faria el que ells acabessin decidint, «cosa que demostra que no hi ha criteris mediambientals». Plans, de la seva banda, afirma que Depana subscriu la proposta però que si la Generalitat no és capaç de tirar-la endavant al llarg del 2007, «serà un fracàs». El representant de Depana al parc atribueix el fracàs de tot el procés a que l'ampliació ha estat, al Pirineu, motiu de debat electoral i al fet que s'ha volgut abraçar més del que calia. «Hagués estat millor una ampliació més discreta i no fracassar en un projecte de màxims», afirma. Tot i el suport a la proposta, Lo Pi Negre ha presentat al·legacions perquè té por «que la rebaixa sigui tan gran que res d'això hagi valgut la pena». L'entitat ha reclamat que es mantinguin en tot cas, els estanys naturals del Gerber i Cabanes dins el parc i és que ara, explica Castells, curiosament, «els millors estanys del Pirineu estan fora del parc i la majoria dels que hi ha dins tenen aprofitament hidroelèctric; per això aquesta al·legació en positiu». Els ecologistes també reclamen la inclusió al parc de les zones de Filià i Llevata, on hi ha prevista l'ampliació de l'estació d'esquí de la Vall Fosca, i la connexió d'Aigüestortes amb el Parc Natural de l'Alt Pirineu.