Si l'acusat i els afectats han hagut d'esperar cinc anys perquè es resolgui el cas, tampoc els devia venir de dues hores, que és el temps que van haver d'esperar fins que se'ls va cridar a la sala de vistes. Però allà es van adonar que l'espera seria més important. El jutge ja va començar demanant disculpes per la demora (la de les dues hores) motivada, va dir, per «una dificultat processal sobrevinguda». I va resultar, després d'escoltar el fiscal, els advocats de l'acusació particular i el mateix jutge, que de «sobrevinguda», res de res. Deu ser a tots els manuals jurídics que per reclamar una indemnització s'ha de reclamar que es personi en la causa la persona o l'entitat que, si escau, s'ha de fer càrrec dels pagaments.

Doncs això no havia passat, malgrat que en la causa hi han comparegut un fiscal, un avocat de la defensa i nou advocats més de les acusacions particulars.

Poc abans de l'hora assenyalada per a l'inici del judici, el fiscal va entrar com un llampec a la sala de vistes i va comunicar al jutge allò que a última hora havia observat: que l'acusat, Josep Gusó, tenia contractada una companyia asseguradora i ningú havia reclamat que es personés en la causa per satisfer les possibles indemnitzacions que hagués d'afrontar.

LA CULPA ÉS NEGRA
El jutge, una vegada escoltades totes les parts, va decidir de suspendre sine die la celebració del judici i va ordenar que se cités la companyia asseguradora perquè comparegui a la causa com a imputada. Abans, però, el jutge va estirar les orelles als advocats i al fiscal: «En cap de les actuacions ni el fiscal ni les acusacions particulars van pensar a dur a judici la companyia asseguradora i d'ocasions, n'hi ha hagut. Per això no se l'ha citat.» També va acordar que se cités com a imputat el representant legal de Josep Gusó SL, si aquest fos una persona diferent de l'acusat.