Sense cap incident remarcable i un èxit artístic notable, la nit de dissabte al festival Acústica va estar plena de descobertes i es va configurar com un excel·lent aparador de propostes desendollades. Raimundo Amador, Love of Lesbian, Nour i l'espectacle de producció pròpia El nou pop català amb Mazoni, Sanjosex i Le Petit Ramon van ser els més interessants de la jornada. Aquesta sisena edició de l'Acústica ha aplegat fins a 25.000 espectadors que, segons Xavier Pascual, organitzador del festival, «s'han deixat seduir per les propostes més arriscades i minoritàries i han fet que el festival sigui un aparador per a nous grups i artistes».

«La valoració és molt positiva, hi ha hagut un increment notable de públic i no hi ha hagut cap mena d'incident remarcable –explica Pascual–. El futur de l'Acústica ara implica cuidar aquesta base de públic i que sigui un aparador real per a professionals del sector, per això hem de parlar amb totes les administracions que hi ha implicades per aconseguir-ho.»

La jornada de dissabte la va encertar la semifinal del concurs de maquetes Sona 9 amb els barcelonins El Pèsol Feréstec, la cantautora de Sabadell Bikimel i el duet menorquí L'Atelier. A la plaça de l'Ajuntament Josep Thió va oferir una actuació en què va rescatar temes de Sopa de Cabra com Mai trobaràs, Lletania, Camins i una celebrada versió de L'Empordà.

«És un plaer tocar al costat del Guggenheim» va dir Santi Balmes, líder i cantant de Love of Lesbian, signant el cometari surrealista de la jornada. El grup va presentar-se amb una versió reduïda (guitarres, teclat i violí) mentre que els altres components de la banda eren entre el públic, mirant-s'ho divertits. Van començar amb les cançons més introspectives i de mica en mica van anar cap a la part del seu repertori més despreocupada fins a acabar amb Santi Balmes fent de bon pare i pujant la seva filla petita a l'escenari per cantar Shiwa (tot a zen).

Un dels fets més atractius de l'Acústica són els espectacles de producció pròpia. Amb el títol d'El nou pop català es van aplegar els bisbalencs Mazoni i Sanjosex, juntament amb el barceloní Le Petit Ramon i, en una roda de cançons de cadascú, van repassar el repertori de tots tres músics i van afegir-hi versions de Bob Dylan (Sanjosex), Hank Williams (Le Petit Ramon) i els Beatles (Mazoni). Coincidint a la mateixa hora i a l'escenari dels jardins de Can Pujades, Cesk Freixes va demostrar que és tot un fenomen emergent i va aplegar un públic intergeneracional.

Com passa amb els artistes més mediàtics, en aquest cas, de la factoria Operación Triunfo, el públic que es va aplegar per veure l'actuació de Víctor era d'un perfil força diferent al dels altres escenaris. Des de nens fins a avis armats amb telèfons mòbils i tota mena d'artefactes digitals van voler deixar constància d'una actuació que va començar amb un Víctor una mica desubicat pensant que era la festa major de la ciutat.

Nour van ser dels pocs que la nit de dissabte no van complir amb la proposta acústica, la banda sorgida de les cendres de Cheb Balowski va comptar amb la col·laboració de Guillamino (exmembre fundador del grup) i va aplegar un nombrós públic a la plaça Museu Dalí. La producció Reggae-Jazz Ensemble amb Begoña Bang Matu al capdavant també va deixar petita la plaça de l'Església, mentre que Raimundo Amador era rebut per un nombrós públic en un dels moments de més aglomeració del festival.

Raimundo Amador va estrenar una flamant guitarra semiacústica nova, dissenyada expressament per a ell, a la qual, però, encara no li havia extret el duende, tal com ens va confessar el músic. Raimundo va repassar un repertori en què no van fallar ni els clàssics de Pata Negra amb una gran versió d'El blues de la frontera, Veneno (Patapalo) i de la seva carrera en solitari (Bolleré i Ay que gustito pa mis orejas). El discjòquei Toni Verdi va clausurar la jornada a cops de beat i ritmes electrònics.