El 14 de juliol a la nit, els responsables del restaurant acabaven d'acomiadar el personal, van tancar el local i quan van sortir al jardí disposats a entrar a l'habitatge que tenen allà mateix, del darrere del portal els van sortir quatre homes encaputxats que els van arreplegar i els van tornar a fer entrar. L'home va provar de resistir-se i va rebre una brutal pallissa, que el va obligar a anar a l'hospital. La dona també va resultar ferida, però en el seu cas perquè va caure i es va lesionar el colze quan va provar d'aixecar-se després que els lladres li haguessin lligat les mans i els peus. Per garantir que no demanessin ajuda, els assaltants van arrencar el telèfon del restaurant i van utilitzar un cable per lligar la dona de peus i mans. A l'home el van immobilitzar amb unes brides. Quan van tenir el botí, tots els diners de la recaptació del dia, els lladres van fugir a peu, sense que les víctimes poguessin veure cap vehicle, que se suposa que havien deixat lluny per no aixecar sospites.

Un cop els lladres van ser fora, el matrimoni va aconseguir deslligar-se gràcies a l'ajuda de les seves filles, que tenen menys de deu anys, que els assaltants havien ordenat que es quedessin tancades en una habitació i que no van ser agredides.

Després de l'assalt, els amos del restaurant han deixat de pernoctar a la masia que s'havien arreglat com a habitatge al costat del local, i cada nit surten plegats amb el personal, i se'n van a dormir en un pis de lloguer a Figueres.

ASSALT AL MAS D'ANDORRA
Un episodi gairebé idèntic al que es va viure el 14 de juliol al restaurant es va repetir el dia 15 d'agost al mas d'Andorra de Fortià, propietat d'un empresari empordanès que comercialitza cereals. El mas d'Andorra, restaurat de fa poc, és un autèntic búnquer pel que fa a mesures de seguretat: té alarmes, càmeres de seguretat a l'exterior i portes blindades a l'interior. Res de tot això va dissuadir els tres encaputxats de perpetrar l'assalt. L'empresari, Josep, i la seva dona, Fina, van tornar a casa cap a quarts d'onze de la nit, després d'haver estat de visita a casa d'uns amics seus. Quan van entrar van desconnectar les alarmes i es van dirigir al saló de la part del darrere, que dóna accés al pati on hi solen tenir els gossos. La dona va sortir al pati per donar menjar als gossos, com fa sempre, i quan va ser a fora, sense que pogués reaccionar, dos homes alts i forts, totalment vestits de negre, se li van tirar al damunt, la van agafar pel clatell, li van abaixar el cap i la van dur cap al sofà de la sala, on la van amorrar. Mentrestant, un tercer assaltant va agafar el seu home i se'l va endur a una habitació on el van fer estirar damunt del llit. A un dels gossos el van llençar a una bassa que hi ha darrere la casa. Un cop a dins, al matrimoni els van lligar de mans i així, un cop immobilitzats, els atracadors van iniciar una sessió de tortura, que va durar aproximadament una hora, a base de cops i d'amenaces, per aconseguir que les víctimes els diguessin on guardaven els diners i la caixa forta. Van agafar els diners que els van indicar però no en tenien prou i insistien. Finalment, Fina, segons recorda, els va dir que tenia guardades unes joies. Els encaputxats, que parlaven en castellà, possiblement amb un accent sud-americà, van anar a recollir les joies al lloc que els deia la dona i la van deixar amb les mans i els peus lligats amb un cable elèctric. «De cop es va fer el silenci, però no sabia què fer perquè tenia por que encara fossin a prop», recorda Fina. Quan es va decidir a moure's es va arrossegar com va poder fins a l'habitació on era el seu home i es van tancar a dins, parapetats per la porta, que és de seguretat, confiant que ja no hi podrien tornar a entrar. Llavors va començar l'odissea per deslligar-se. «Encara no sé com ho vam aconseguir. Primer vaig poder deslliurar-me un peu i finalment vàrem poder tallar les lligadures amb unes estisoretes que teníem al bany», explica la dona, que encara té ressentits els canells i els turmells de tan fort que la van lligar.

Després de l'assalt, la família propietària del mas d'Andorra no té clar si s'hi quedarà a viure com tenia intenció de fer. Fina, si bé elogia el tracte i la professionalitat dels mossos que s'han fet càrrec del cas, es mostra indignada per la inseguretat i en culpa l'actual sistema i la gestió dels polítics. «Jo pertanyo a una generació que vàrem lluitar molt per aconseguir una societat millor i no ens mereixem haver de viure amb por», lamenta. «Ens sentim desemparats», afegeix Fina, tot recordant que fa unes setmanes van patir un intent de robatori.

ENREGISTRATS
La mestressa del mas d'Andorra recalca que no se'ls pot exigir que adoptin més mesures de seguretat personals de les que ja tenen. «Els mateixos mossos em van dir que era un búnquer», recorda. Els assaltants van saber aprofitar el moment just per atacar-los i les càmeres de seguretat que envolten la casa, que estan ben bé a la vista, no els van molestar gens ni mica. A les gravacions es veu perfectament els tres individus que s'acosten i que després marxen, a peu, amb tota tranquil·litat. Van totalment vestits de negre i amb la cara tapada, cosa que dificulta molt la identificació. Els Mossos estan analitzant les gravacions per intentar localitzar els sospitosos i treballen amb la hipòtesi que els assaltants poden ser els mateixos que van atacar els amos del restaurant el mes passat.