La crisi de les infraestructures es pot donar per superada?

–«M'agradaria equivocar-me, però no seran els últims incidents que viurem. Aquest és un problema estructural. Tots els governs espanyols han tingut un tracte discriminatori amb Catalunya en inversions. No descobreixo res, ja ho hem denunciat.»

–Des de fa un mes ERC ha tornat a plantejar la necessitat d'un nou model de finançament, quan encara no s'ha desenvolupat el que surt de l'Estatut i vostè aquesta setmana ha reobert el debat. Per què?

–«Perquè Catalunya necessita un model de finançament en què la Generalitat tingui capacitat de negociació, o recursos propis. Aquesta és l'única sortida que ens donaria garanties sòlides. Hi ha un altre model que es pot pactar en què les infraestructures les paga l'Estat i les fa la Generalitat. Em consta que el conseller Nadal [de Política Territorial i Obres Públiques] ha intentat proposar-ho i la resposta de Madrid ha estat zero. Per tant, si la via del pacte la rebutgen perquè volen tenir el control, no ens queda cap més sortida que reprendre el fil del 30 de setembre: un model de finançament en què recaptem tots els impostos.»

–El nou Estatut no preveu pas aquest sistema de finançament.

–«L'Estatut que va pactar el senyor Mas, en matèria de finançament no té sòl. Perquè tot i que guanyem cistella d'impostos, la clàusula de control és el fons de suficiència i ja ho va dir el ministre Solbes [Economia], que si fins ara Catalunya cobrava d'aquest fons, ara potser hauria de pagar. Per tant, no té sòl, per baix, però les coses que no tenen sòl tampoc no tenen sostre. Crec que hem de fer un acord que superi el que va aprovar l'Estatut. Perquè l'Estatut no ens ho impedeix.»

–El govern espanyol no sembla estar gens per aquest acord.

–«Llavors tots ens haurem de retratar.»

–Per què cal un nou model de finançament?

–«Perquè continuar amb la dinàmica de peix al cove, negociant pressupost rere pressupost, no serveix de res. Qui decideix finalment què s'inverteix, és a dir, què s'executa del pressupost i què no, és el Ministeri de Foment o de Medi Ambient. De cada cinc anys d'inversió a Catalunya, un, com a mínim, surt gratis. Per tant, no és un problema de pressupost sinó de model.»

–I com pot ser que això passi quan el govern espanyol està obligat a invertir per una disposició de l'Estatut, i a més aprova el pressupost amb el suport de partits catalans, inclòs ERC?

–«Nosaltres l'últim pressupost ja no el vam votar i vam mantenir l'esmena a la totalitat fins a l'últim moment. No és el que va fer CiU. De tota manera, en la disposició de l'Estatut que preveu la inversió del govern espanyol a Catalunya hi ha un problema. Vam demanar molts cops que s'inclogués una clàusula que fes que tot el que no s'executés a finals d'any es transferís en forma de capital. Aquesta seria la salvaguarda més important. Ara aquesta disposició és una cosa feta de cara a la galeria que depèn de la bona voluntat dels governs espanyols. I la bona voluntat escasseja als ministeris.»

–Ara apel·la a l'Estatut del 30 de setembre, però va fracassar. Per què?

–«Esquerra va jugar que hi hagués Estatut i en bones condicions. Però tots els partits vam fer un excés de tacticisme. Aquest és el primer error. I el segon, una societat civil catalana molt feble. Amb una societat civil ben articulada potent i forta hauria estat inversemblant que es donés la imatge del senyor Mas anant a Madrid d'esquenes al Parlament a negociar amb el senyor Zapatero. Igual que la del PSC dient que presentaria esmenes. En el moment més crític de l'Estatut els partits que apostàvem fort ens vam sentir molt sols. I el tercer error va ser la debilitat econòmica i comercial demostrada quan ens vam arronsar a la mínima amenaça de boicots des de Madrid.»

–Després del que va passar, creu en un front comú dels partits catalans a Madrid?

–«Sí, perquè se n'aprèn. Però cal veure a quines pressions pot estar sotmès cadascú.»

–El preocupa que els ciutadans responsabilitzin el govern de la Generalitat de la situació a les infraestructures?

–«Ni el govern d'ara ni el d'abans és responsable de l'actuació de Foment. Però la gent, en bona lògica, està demanant també explicacions al govern de Catalunya. Hem d'assumir les nostres responsabilitats. Si, per exemple, el govern vol assumir el traspàs de Rodalies, ha de tenir clar que necessita un coixí pressupostari per poder posar-lo al dia, perquè si hi ha traspàs, el dia que es faci, Madrid se n'oblidarà.»

–Per què diu ‘si hi ha traspàs'? El president Zapatero ja s'ha compromès al Congrés de fer-lo al gener.

–«El govern no pot acceptar el traspàs de Rodalies de qualsevol manera. La negociació ha de ser dura, clara, i ha de concretar compromisos inversors tant per a la xarxa amb desdoblament de vies, com per millorar combois, freqüències de pas i estacions. Si no és així, el traspàs és inacceptable.»

–El govern d'Entesa ha estat prou contundent amb el govern espanyol en aquesta crisi de les infraestructures?

–«El govern ha optat per no caure en la demagògia de descarregar en Madrid la culpa, que ha estat la lògica dels 23 anys dels governs de Pujol. Tot i que després, quan el PP va fer la privatització del sistema elèctric, amb l'aquiescència del PSOE, i es va entregar Fecsa a Endesa, gratis, CiU no hi va dir res. I això ha comportat un model monopolístic.»

–Quina valoració en fa, de la darrera comissió bilateral de desplegament de l'Estatut?

–«No va anar malament, el que passa que es va vendre massa vegades el mateix peix. Però l'important s'haurà de veure en la pròxima, on es tractarà el tema dels aeroports i Esquerra posarà damunt de la taula el fons de rescat dels peatges. Som contraris que els peatges a l'ombra els pagui la Generalitat. Aquests diners s'han de poder destinar a sanitat, educació, innovació... El rescat de peatges l'ha de pagar Madrid perquè si altres zones de l'Estat tenen autovies i nosaltres peatges és que hi ha un dèficit d'inversió acumulat.»

–La ministra de Foment ha de dimitir?

–«A hores d'ara ja és un tema menor.»

–Però hi ha una majoria parlamentària que li ho ha demanat.

–«Se li ha demanat infinitat de cops. Jo mateix li ho he demanat des de la tribuna del Congrés. El problema de la senyora Magdalena Álvarez és típic a Madrid: quan arriba al Ministeri de Foment col·loca una sèrie de gent que són de la seva confiança però que no tenen gaire coneixement del món de les infraestructures, amb excepció de Víctor Morlán [secretari d'estat d'Infraestructures]. El que acaba passant és que qui imposa els criteris són els tècnics del ministeri i és aquesta gent qui s'oposa a tota descentralització perquè són funcionaris de l'Estat que viuen allà. De seguida que se'n parla, declaren la guerra, el gihad, a la descentralització. I la ministra ha cedit, de més o menys bon grat, però ha cedit. I sí que és veritat que hauria de dimitir, però perquè no ha sabut imposar-se al ministeri i ara ja no està en condicions de fer-ho, si és que volgués.»

–És normal dir «senyoret andalús» a una ministra al Congrés?

–«El que no és normal és que tinguéssim l'autovia de l'N-260, l'eix pirinenc, que va de Castellfollit de la Roca fins a Besalú, tancada, perquè la senyora no trobava dia per venir-la a inaugurar. Això és una manera de fer de colònies. Refermo el que va dir Joan Puig [diputat d'ERC].»

–Com veu que el senyor Morlán s'instal·li a Barcelona?

–«Com a mínim tindrem algú que doni explicacions i que s'adoni de la magnitud de la tragèdia. Hi sortirem guanyant. Ja que som una colònia, el que no hem de fer és dissimular, si més no que vinguin i vegin com estem.»

–Com pot ser que després de dotze hores de compareixença parlamentària i a gairebé un mes de l'apagada encara no se sàpiga qui és el responsable?

–«Jo crec que sí que ho sabem. Els responsables són Endesa i Red Eléctrica Española. Tots dos.»

–Però les dues companyies es culpen?

–«En definitiva, els ciutadans quan paguen el rebut de la llum no el paguen a Red Eléctrica, el paguen a Endesa, i és qui ha de donar la cara. El senyor Pizarro [president d'Endesa] ho té molt fàcil, si ho té tant clar que presenti una denúncia contra Red Eléctrica per incompliment de contracte, que és qui li subministra el transport de l'electricitat. S'estan tapant els uns als altres perquè tots formen part del mateix model.»

–I políticament?

–«Hem de fer autocrítica. Els protocols que teníem tant al ministeri com al govern de Catalunya no s'han activat. Espero que el que ha passat serveixi perquè les dues administracions facin una fiscalització molt més dura de l'estat de les instal·lacions. S'ha d'acabar la sensació que les administracions tenien alguna cosa més que fair play amb les elèctriques. Són un sector estratègic important amb què s'ha de col·laborar, però la col·laboració no pot evitar l'exigència.»

–Hi ha qui diu que el que està passant és «una fàbrica d'independentistes», però no es veu que se'n vagin a ERC.

–«Tranquil·litat. Les coses no són automàtiques. És un procés gradual. La gent és conscient que o tenim poder a Catalunya o no ens en sortim, però d'això a la plasmació política hi ha un camí que l'hem de treballar.»

–Si ERC és necessària, quina és la condició inapel·lable que demanarà a Zapatero per fer-lo president?

–«Un model de finançament en què Catalunya recapti tots els seus impostos. És la clau.»