diumenge, 19 d'agost de 2007
> «Falten coses, però s'hi pot anar»
En Jordi Peradalta és usuari habitual de la bicicleta «des de sempre». És professor a un col·legi de Salt, i quan vivia al Barri Vell de Girona sempre hi anava en bici. Ara viu a Salt mateix i té la feina més a prop, però el seu mitjà de transport habitual continua sent la bicicleta. Com a usuari, troba que alguns carrils bici són perillosos per als ciclistes en certs punts del seu recorregut, «sobretot a les cruïlles, on hi ha canvis d'inclinació de la via, algun d'ells molt pronunciats», això passa fins i tot a carrils relativament nous, com ara el del carrer Güell. Un altre problema sorgeix quan es vol deixar la bici en un pàrquing tancat: no tots n'admeten i els que ho fan és a un preu força elevat. En Jordi afirma: «Hi hauria més alumnes de Bescanó que vindrien en bici a l'escola si no fos perquè la via verda que arriba fins a Salt travessa la carretera en un determinat moment, i això fa que els pares no els ho permetin.» Es lamenta que no s'aprofitin les obres d'ampliació i millora de diverses carreteres (com fins a Sarrià fa anys, i actualment fins a Vilobí) per afegir carrils bici. També diu que a vegades els cotxes no respecten el metre i mig de separació lateral quan l'avancen, però malgrat això i, en general, quan va en bici no té «una percepció de risc gaire gran». Respecte a si Girona està preparada per anar en bici respon que «falten coses, però s'hi pot anar». Ell n'és l'exemple.
|
