En els primers set mesos del 2007, l'oficina del pla d'ajuda al retorn (OPAR) ha rebut 600 sol·licituds d'informació, 109 per obtenir la condició de català retornat i 131 més per beneficiar-se de les prestacions. L'interès dels catalans que es troben a l'exterior no decau malgrat que no s'ha produït cap allau cinc anys després de l'aprovació de la llei de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i els seus descendents el 2002, mentre manava CiU, i tres anys de la creació de l'oficina quan ja hi havia el tripartit. A través de l'oficina, els catalans retornats obtenen ajuts que van de 600 a 800 euros, informació per buscar feina i un allotjament i el suport administratiu per tramitar ajuts. La condició de retornat dura fins a dos anys després d'empadronar-se. Durant aquest temps, es poden beneficiar de prestacions econòmiques, per a l'homologació de títols i del carnet de conduir. Segons fonts de l'oficina, actualment hi ha dos pisos pont d'acollida que gestionen a Barcelona i Parets del Vallès dues entitats solidàries. A més, existeix un acord amb la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió i la Xarxa d'Albergs de Catalunya per a la primera acollida. De fet, uns dels principals problemes dels retornats és el residencial.
L'any 2004 es van presentar 179 sol·licituds de reconeixement de la situació de retornat. Val a dir, però, que aquestes inclouen tant famílies amb més d'un membre com una única persona. Així, per exemple, es pot entendre que durant el mateix any es beneficiessin dels ajuts prop de 300 persones. El govern va destinar 83.000 euros en prestacions. L'any 2006, la xifra va superar els 300.000 euros. L'any passat 1.500 persones van demanar informació sobre el pla, més del triple que durant el 2005. Tot i això, el nombre de sol·licituds de reconeixement són similars: 180 durant el 2006 i 179 el 2005.
Pel que fa a l'origen de les persones retornades, destaquen quatre països: l'Argentina, Veneçuela, Xile i l'Uruguai. Malgrat això, s'ha demanat informació des de molts altres països com ara el Perú, el Brasil, Mèxic, Bolívia i els Estats Units. La majoria de les persones (un 85%) que retornen estan en edat laboral malgrat que també hi ha un grup que té més de 65 anys.