–La crisi que hi ha hagut amb Unió hauria estat més senzilla amb un altre lideratge a UDC?

–(Pausa) «No ho crec. El lideratge a Unió fa molts anys que està consolidat. Entenc que hem debatut amb la posició del comitè de govern d'Unió.»

–I si l'home fort a Madrid hagués estat de CDC?

–«Crec que Unió ho podria haver plantejat igualment com a opció estratègica. No hi veig una gran diferència.»

– S'ha tancat la crisi a CiU?

–«El debat està orientat i perfilat. Confio que això ens portarà a un molt bon resultat a Catalunya. I, toco fusta, que també serem decisius a Madrid.»

–Amb vista al 2008, passades les eleccions i amb l'horitzó dels congressos de CDC i d'Unió, seria un bon moment per revisar els pactes de federació?

–«M'he fet el propòsit de parlar poc de CiU. Se n'ha parlat molt aquestes setmanes. Quan vingui el congrés de CDC s'haurà de parlar de tot, no només d'Unió, sinó també del nostre projecte, de la casa gran del catalanisme, de la manera com modernitzem el nostre projecte, com ens adrecem al país i com ens organitzem. I a més, hi ha la relació amb Unió. Imagino que al congrés d'UDC també es deurà parlar de les relacions amb CDC.»

–Quin és el primer objectiu de la casa gran del catalanisme?

–«El moll de l'os és que Catalunya necessita una gran força política transversal en la societat que aplegui el màxim de sensibilitats i voluntats. Aquesta força política ha de tenir uns objectius: primer, que Catalunya es pugui governar a si mateixa tant com sigui possible. No hi ha límits. Segon objectiu, modernitzar el país i posar-lo al dia. I també, situar Catalunya al món. Perquè això sigui possible Catalunya no pot caure en una política de país normal: liberals i conservadors, democratacristians i socialdemòcrates. Els ingredients principals no poden ser aquests. Han de ser ingredients catalanistes, no de dreta i esquerra. I això necessita una força política, que volem que sigui Convergència, que aplegui sensibilitats diverses.»

–Se sent més còmode amb l'etiqueta de catalanista, nacionalista, sobiranista o independentista?

–«No acabo d'entendre massa la voluntat d'obsessionar-nos amb totes aquestes definicions. Sempre m'he definit com un nacionalista català, que per definició és un catalanista. No poso límits a l'ambició nacional de Catalunya. Ara, sóc conscient de la realitat. Conec una mica el país i la seva estructura sociològica i la seva barreja social, i és una realitat que no podem oblidar. Crec que també conec una mica Espanya i les dificultats de fer un plantejament de separació. Per tant, a partir d'aquestes dues premisses cal actuar i avançar.»

–Però aquest projecte de casa gran del catalanisme no va en contra de poder arribar a aliances amb altres formacions polítiques, com ara ERC?

–«És probable que als altres no els agradi el projecte de casa gran del catalanisme; ho entenc. Ara bé, han d'entendre que la raó de ser de CDC és aquesta. Convergència no és un partit d'ideologia clàssica, no és un partit ni de dretes ni d'esquerres, ni liberal ni només socialdemòcrata. A més, no és un partit per al govern com es deia, sinó un partit amb mentalitat de govern. CDC existeix en la mesura que estem convençuts que aquest país té dèficits molt importants, Seria un impediment per als altres si fóssim l'única casa del catalanisme, però nosaltres no diem això. Parlem de casa gran, no de la casa gran. Vol dir que hi pot haver més cases, i n'hi ha d'altres. A més, hi ha una pregunta que cal fer als altres: què els impedeix arribar a acords amb CDC? Que guanyem eleccions? Que volem parlar de programa? Que estem disposats a fer front comú a favor del país?»