Artur Mas (Barcelona, 1956) concedeix l'entrevista en plena crisi de les infraestructures que encara demà l'obligarà a ser present al Parlament en les compareixences previstes. Després, durant unes breus vacances, el líder de CiU intentarà desconnectar de la intensa activitat política que el desgavell en les infraestructures ha generat en ple mes d'agost. Una situació que el porta a voler parlar bàsicament del país i a deixar de banda les relacions amb els socis d'UDC.

–Què esta passant amb les infraestructures de Catalunya?

–«El que passa és que estan absolutament desbordades i col·lapsades. Que des del govern de la Generalitat ja fa quatre anys que no es tira endavant ni un sol projecte important d'infraestructures com a conseqüència de la paràlisi del tripartit en aquesta matèria, i de la mediocritat total amb què actua, com en tantes altres coses. I passa que el govern espanyol actua amb total deslleialtat respecte a les necessitats de Catalunya i a les obligacions legals que té el mateix govern espanyol.»

–Es refereix al fet que no es compleix l'Estatut?

–«Fa pocs dies va venir el senyor Zapatero i va dir, com a gran promesa, que compliria l'Estatut en matèria d'inversions. Però és que això no ens ho ha de prometre. L'Estatut és una llei orgànica ratificada pel poble de Catalunya, en vigor i que per tant obliga legalment, políticament i moralment el govern espanyol. Ara ja no s'ha de prometre res. S'ha de complir. I no a còpia d'interpretacions sistemàtiques a la baixa que són una prova de deslleialtat total.»

–El que està passant és fruit de només quatre anys o té a veure també amb dels governs de CiU. No se'n sent ni una mica coresponsable?

–«Jo no vull dir que abans es fes tot bé. Vaig ser conseller d'Obres Públiques i tinc alguna experiència en la matèria. Ara bé, abans es feien coses i ara no. Aquesta és la gran diferència. Potser abans no es feien totes les que calien però se'n feien constantment. Ara simplement no se'n fan. Durant la meva època al govern vam fer una cosa importantíssima per a l'àrea metropolitana juntament amb l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol com és la integració tarifària del transport públic.I vam engegar la línia de metro més gran de tot Europa, la 9. Que es va adjudicar amb un govern de CiU i ara està empantanegada. Es va fer l'eix transversal i es va deixar preparat per fer l'ampliació quan calgués, i en la qual ja vam treballar des de l'últim govern de Pujol. I es va alliberar el peatge de la B-30, entre molts altres exemples. I segur que s'havien de fer altres coses, però també vull recordar que nosaltres teníem uns pressupostos molt inferiors als que té el tripartit, que s'han augmentat un 70%.»

–A què atribueix aquesta paràlisi que vostè diu hi ha al tripartit?

–-«A què no tenen un projecte de país. Et pots trobar que al Parlament els socialistes defensin que s'ha de fer el quart cinturó i ICV digui ni parlar-ne. I el mateix puc dir d'ERC que presumeixen de no fer determinades inversions a Catalunya. No és que estiguin en contra sinó que presumeixen de què no es facin. El problema està en el nucli del tripartit perquè queda demostrat que no es fa per defensar un projecte de país sinó perquè una sèrie de gent es puguin col·locar bé. Abans de fer el tripartit haurien d'haver fet un pacte per fer les infraestructures fonamentals de Catalunya.»

–Creu que la posició del govern de la Generalitat respecte del govern espanyol és adequada?

–«Només cal posar l'exemple de l'aeroport del Prat. Com pot ser que en aquest moment la màxima aspiració del tripartit sigui que hi hagi un consorci en què la Generalitat de Catalunya tingui dret de vet? Tan difícil és defensar des de Catalunya un consorci en què les institucions catalanes tinguin la majoria? Si no ho defensem nosaltres és impossible que ens ho donin.»

–Esquerra sí que ho ha defensat.

–«Esquerra va arribar a dir que un aeroport valia un Estatut. I ara resulta que aquest aeroport no el poden ni defensar des del Parlament de Catalunya? Admetent ja d'entrada, en la línia d'intentar entendre'ns, que hi haurà un consorci en què l'Estat hi haurà d'estar present. Aquesta és una concessió clara, però com a mínim cal defensar que les institucions catalanes tinguin majoria en el comandament de l'aeroport i no s'atreveixen a dir ni això.»

–A què atribueix aquestes posicions?

–«Estic segur que els dirigents d'Esquerra Republicana ho volen i que els d'Iniciativa per Catalunya també. No s'atreveixen per no molestar el senyor Montilla i els socialistes. Perquè després ells tampoc s'atreveixen a plantar-se davant el PSOE. Aquesta és la cadena de despropòsits que tenim en aquest moment.»

–Vostè va pactar l'Estatut amb el president Zapatero i no va incloure-hi l'aeroport del Prat.

–«Aquesta va ser l'única esmena que CiU va defensar fins al final, inclòs el tràmit al Senat, un cop ja s'havien fet els pactes amb el senyor Zapatero. El que passa és que no hi va haver acord. I encara recordo avui que els membre d'ERC al Senat van tocar el dos cap a Barcelona el dia que s'havia d'aprovar aquesta esmena perquè tenien problemes interns de partit. I van deixar de votar a favor d'aquella esmena que ens feia, si més no, bloquejar la decisió en aquell moment.»

–No podia haver previst algun mecanisme de seguretat en la negociació amb Zapatero contra la seva deslleialtat?

–«Era impossible. L'Estatut és una llei, i com a tal, un cop s'aprova s'ha de complir i prou.»

–Però es va parlar molt de blindatge de competències perquè ja hi havia una malfiança respecte de l'Estat per la manera com s'havia desenvolupat l'anterior estatut. I ara fa la sensació que aquest cop tampoc està garantit que es compleixi.

–«Sí, però no perquè l'Estatut estigui mal fet. Jo no dic que sigui la meravella de les meravelles, perquè com tot pacte és fruit d'una negociació, però en aquest sentit és correcte. Ara, quan per cobrir-se les espatlles davant d'Andalusia i d'altres territoris de l'Estat espanyol, el govern de Zapatero fa una interpretació a la baixa, comet una deslleialtat.»

–I què es pot fer a hores d'ara per evitar-ho?

–«Només una cosa: tenir força. Perquè totes les lleis són interpretables per més bé que estiguin fetes. I el problema de Catalunya és que ara no té força davant de Madrid.»

–Per què?

–«Perquè a la presidència de la Generalitat hi ha algú que en el fons prioritza els interessos del seu partit a nivell espanyol abans dels interessos de Catalunya. No ho dic jo, ho diuen els dirigents d'Esquerra, que deuen ser menys sospitosos que nosaltres perquè estan al govern. Fins i tot, algun conseller d'ERC ha dit que els socialistes catalans tenen por escènica a plantar-se davant el PSOE i defensar el país.»

–Els pactes nacionals poden ser una solució als problemes plantejats?

–«Vull recordar que el d'infraestructures és a proposta de CiU. Podrien ser la solució si s'aconseguissin coses tan difícils com les següents: que el tripartit tingués una posició única, i això ara no passa en infraestructures, però tampoc en immigració o en sistema de finançament, en què cada soci del tripartit té un discurs diferent. I a més, que facin cas d'una manera clara de les posicions de CiU. CiU no pot signar els pactes si una part del nostre programa no és acceptat, perquè és el que va ser acceptat majoritàriament per la societat catalana en les eleccions. I Quan es té en compte el nostre programa podem arribar a acords, com ho demostra l'Agència Tributària de Catalunya.»

–Creu que hi hauria d'haver hagut dimissions?

–-«A can sociata no plega mai ningú. Fa un any l'aeroport del Prat es va desbordar, es va fer un ridícul internacional espantós i es va deixar a terra milers i milers de persones, i no va dimitir ningú. Per tot el greu afer del Carmel va plegar un tècnic i pel caos permanent de Rodalies, també. No hi ha hagut ni un sol polític que hagi plegat. I pel tema de l'apagada de moment no han plegat ni tècnics ni polítics. A "can sociata" no plega mai ningú passi el que passi. Ja es pot enfonsar el país que allà no hi plega ningú.»

–Com veu la visita que va fer Zapatero a Barcelona?

–«Com un tràmit per part d'ell. El senyor Zapatero està en campanya electoral i va venir aquí a fer-se el simpàtic.»

–Creu que la unitat de seguiment de les infraestructures que va prometre Zapatero pot millorar la situació?

–«És evident que no. L'Estatut ja diu que hi ha una comissió bilateral i paritària entre la Generalitat i l'Estat per parlar d'infraestructures. Se'n diu comissió d'infraestructures. Llavors, quin sentit té crear una unitat de seguiment a la Moncloa?. El que cal fer és fer funcionar la comissió bilateral d'infraestructures. Tot això és una presa de pèl.»

–I quina solució proposa?

–«La solució és que hi hagi un govern a Catalunya que tingui unes idees i un projecte clars, que tingui el coratge de defensar-ho, que sàpiga on va, i que tingui influència a Madrid per parlar de tu a tu amb el govern espanyol. I totes les fórmules de govern diferents de les del tripartit són millors per afrontar aquest gran tema de les infraestructures. Ho era un govern de CiU amb els socialistes, un de CiU amb ERC i un de CiU, els socialistes i Esquerra també. Per tant, hi ha solució. No vull dir solucions màgiques, però com a mínim tornaríem a aquella etapa en què probablement no es farien totes les coses necessàries, però si més no se'n farien moltes.»

–Estaria disposat a entrar al govern de la Generalitat?

«No faig una proposta. Només dic que hi ha solucions. Ara, hi ha d'haver interès prioritari pel país, que desgraciadament no és el que es porta.»

–I a Madrid quin paper ha de fer CiU?

–«CiU ha de ser decisiva a Madrid. No és segur que ho sigui, vull ser modest en això; però si som decisius, tots els problemes de Catalunya que depenen del govern espanyol, no de la Generalitat, poden entrar en una via de més concreció i de millor solució. No és el mateix ser decisius que ser complementaris, com aquests darrers tres anys o en els quatre anys de majoria absoluta del PP. No és el mateix tenir la paella pel mànec que haver de demanar les coses cada dia.»

–Es té més la paella pel mànec estant al Consell de Ministres?

–«No necessàriament. No dic no. Depèn de les circumstàncies. CiU pot ajudar que Espanya tingui un govern fort, però mai a canvi que Catalunya tingui un govern dèbil. L'objectiu de CiU és que Catalunya tingui un govern fort, si Espanya també el té, millor, però l'objectiu és Catalunya.»

–Els socialistes deixen clar que el tripartit es mantindrà a Catalunya.

–«CiU no demana pas canvis a Catalunya. Però recordo que de la mateixa manera que els socialistes no han de canviar de socis a Catalunya, CiU tampoc té cap obligació de donar suport al PSOE.»

–El preocupa ser decisiu a Madrid i que guanyi el PP?

–«Em preocupa que guanyi aquest PP, no el PP. Ho dic més per Espanya que per Catalunya. El problema no és el PP de Catalunya sinó els líders a Madrid i el seu discurs sobre Catalunya. No crec que aquest PP guanyi. Però aquest PP pot canviar.»

–Seria creïble un canvi del PP?

–«Suposo que no, però vull recordar que l'any 1996 el PP va canviar i molt. El PP va passar del "Pujol, enano, habla castellano" a parlar català en la intimitat. I el 2000 va tornar a canviar. Però depèn d'ells. Amb aquest PP no és còmode entendre's.»

–Els socialistes reclamen que deixin clara la seva preferència per Zapatero o bé per Rajoy.

–«El que han de fer els socialistes és complir amb Catalunya. Segon, actuar amb lleialtat, i tercer, anar a unes eleccions.»

–Però demanen una cosa similar al que demanava vostè a alguns partits catalans perquè aclarissin les seves preferències de presidència.

–«D'acord. Doncs que ens diguin una cosa abans que nosaltres diguem la nostra preferència: el senyor Zapatero tornarà a prometre que si no té més vots no serà president del govern espanyol? Sí o no? Fa quatre anys ho va fer, ara no diuen res. Jo vull saber si a Espanya els dos grans partits respectaran el resultat electoral. Llavors nosaltres contestarem la pregunta que se'ns fa.»

–En l'acord a què van arribar vostè i Duran Lleida per a les eleccions espanyoles hi havia un paquet de mesures de «qualitat democràtica». Hi seran també en el programa?

–«És clar que sí. Poden ser-hi d'una manera més concreta o més genèrica, ja ho veurem, però hi seran. Perquè partim de la base que la ciutadania desconfia cada vegada més del sistema polític. Una part, no dic tota, d'aquesta desconfiança és conseqüència de l'abús de les regles de joc pels partits. No pot ser que a Espanya la moda ara sigui que qui guanyi les eleccions no governi. No només a Catalunya, sinó també a les Canàries, a les Balears, a Galícia... I a Navarra ha estat a punt de passar. No passa enlloc d'Europa. És una burla sistemàtica a les regles del joc. Algú ha de prendre la bandera de la regeneració democràtica comprometent-se en ferm. Jo ho vaig fer en les darreres eleccions catalanes. Vaig dir que si CiU no obtenia més vots que el PSC renunciaria a ser president.»

–Hauria volgut ser president com a Navarra, per ordre del PSOE?

–«No. Per mi el més clarificador d'aquests dies ha estat quan el senyor José Blanco (secretari d'organització del PSOE) va dir que la política d'aliances la decideix el PSOE. Llavors ja sabem que el tripartit a Catalunya tenia el beneplàcit del PSOE.»

–Però el PSC no té la vinculació orgànica amb el PSOE que té el PSN.

–«Però torno a dir que el secretari d'organització del PSOE va dir que la política d'aliances la decidia l'executiva federal. No va fer cap excepció i ningú l'ha desmentit. Al PSOE en el fons ja li anava bé el tripartit a Catalunya. Evidentment, jo no voldria ser president per una imposició de Madrid, això està clar. Prefereixo estar dignament a l'oposició que indignament al govern. Ho tinc molt clar.»