El delegat de l'entitat Mifas a la Selva, Julio Merino, sosté que l'estació d'autobusos de Blanes, inaugurada l'any 2002 tot i no ser correcta per a les persones amb discapacitats físiques, és millor que la de Lloret, obra milionària inaugurada fa menys d'un mes. «Sembla mentida que una obra nova s'hagi fet d'aquesta manera», ha lamentat. Merino ha explicat que hi ha autocars que tenen l'accés per a discapacitats a la part del darrere. Tot i això, no hi ha cap rampa que permeti a les persones amb mobilitat reduïda accedir a la part del darrere dels autocars. Per acabar-ho d'adobar, l'accés per la part del darrere suposa un perill ja que els autocars poden fer marxa enrere i atropellar algun usuari.

Esteve Terradas és un jove de Lloret que va amb cadira de rodes. Durant l'anterior mandat va ajudar l'equip de govern de Lloret a eliminar les barreres arquitectòniques del municipi. Ara Terradas es queixa de les barreres de la nova terminal, on no hi ha intervingut perquè l'obra l'ha dissenyat la Generalitat. Terradas diu que les andanes són estretes i que la separació entre andanes també. Això fa difícil que hi hagi espai perquè la plataforma dels autocars preparats per a les persones amb discapacitats pugui desplegar-se. Terradas s'ha queixat que, per un costat, la Generalitat subvencioni autocars perquè siguin accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda i, per l'altre, els tècnics que fan els projectes no tinguin en compte aquests aspectes. «Aquestes errades de disseny a l'hora de fer la terminal són inacceptables», ha afirmat.

CRÍTIQUES ALS LAVABOS
Aquí, però, no s'aturen les crítiques. Els lavabos per a persones amb disminucions de la terminal tampoc són com haurien de ser. Terradas es queixa que el mirall està massa alt, que la tapa del lavabo hauria de quedar-se fixa perquè hi ha persones, com ell, que no tenen control sobre la columna vertebral. Per acabar, el lavabo no té pestell i, a més, la cadena no està ben pensada perquè és igual que la resta de cadenes de lavabos i hi ha discapacitats que no tenen força per pitjar a fons el botó.

Tot plegat suposa per als discapacitats una obra no útil. «Jo ja intento no fer servir el transport públic perquè cada vegada que ho faig és un xou, sempre haig de demanar ajut perquè les obres no estan pensades per a nosaltres», ha lamentat.

En el cas de Lloret, però, per Terradas i per Mifas la situació és molt més greu. Entenen que una obra que ha costat tants diners, a més de dos anys de treballs, hauria de ser per a tothom.