La desaparició física de Lev Trotski no va ser sinó la «crònica d'una mort anunciada». Arran dels processos de Moscou del 1937, Stalin va voler esborrar qualsevol oposició al seu règim i va sentenciar els antics bolxevics, particularment Lev Trotski. La sentència es va complir tres anys després a través d'un jove militant del partit Socialista Unificat de Catalunya i antic combatent durant la Guerra Civil espanyola, Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer 1914, l'Havana, 19 d'octubre 1978).

Fill d'un respectable burgès del barri barceloní de Sant Gervasi i una activista a l'estil Pasionaria, Caridad del Río, Mercader va fer una carrera que no té res a envejar a la dels espies inventats per John Le Carré. Animat per la seva mare, va ingressar en els serveis secrets soviètics i es va infiltrar en els cercles trotskistes de París per dur a terme una missió assignada per la NKVD estalinista: assassinar Trotski. Frank Jacson, Jacques Mornard i Ramon Pavlovich López són algunes de les identitats que va utilitzar en el seu recorregut.

Trotski vivia amagat en una fortalesa a Coyoacán, a Mèxic DF, després d'una despietada persecució per Turquia, França, Noruega i, finalment, Mèxic. Mercader va trigar un any a guanyar-se la confiança de l'ideòleg. Quan va ser el moment, va executar Trotski a cop de piolet al crani (va trigar unes hores a morir). Tot i que tenia previst fugir amb l'ajuda de la seva mare, va ser ferit per Trotski i el van detenir. Les autoritats mexicanes el van condemnar a vint anys de presó. Malgrat les tortures, no va revelar la seva veritable identitat ni qui s'amagava rere la seva feta.

A El grito de Trotsky el periodista i escriptor mexicà Garmabella repassa aquesta història «tràgica» per mostrar que Mercader, més que un sicari, «va resultar ser un dels molts comunistes sincers que van portar la seva fidelitat a la Unió Soviètica fins a les conseqüències més aclaparadores».

El periodista recorre els seus orígens familiars, la seva implicació en la política i el seu ingrés en els serveis secrets soviètics.

Després de complir la condemna, va viatjar a Cuba i, des d'allà, a la Unió Soviètica, on va ser nomenat coronel retirat de la KGB, amb dret a una pensió. Era la primera vegada que l'executor de Trotski posava els peus a la URSS. Hi va viure 14 anys abans de tornar a Cuba, el 1974, passant per Txecoslovàquia. Volia tornar a la seva terra natal a la mort de Franco, però no el van deixar. Va morir el 1978 als 65 anys, «anhelant la promulgació de l'Estatut de Catalunya i que es considerés el català com a llengua oficial a l'Estat espanyol». Quan van traslladar les seves cendres de l'Havana a Moscou, on vivia part de la família, va sonar en la cerimònia mortuòria Els segadors –«sardana i himne del Partit Socialista Unificat de Catalunya»– escriu un Garmabella despistat.