| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


diumenge, 5 d'agost de 2007
>

Les variacions passionals d'un artista



música

IMMA MERINO.
L'endemà del concert amb què va estrenar-se com a solista convidat d'aquesta edició del festival de Torroella, durant la conversa parcialment reproduïda en aquesta mateixa pàgina, Piotr Anderszewski reconeixia que, en el moment de posar-se a interpretar les Variacions Diabelli, de Beethoven, no en tenia ganes. Així mateix. Abans havia interpretat la Gran Humoreske, de Schumann, un compositor amb tanta intensitat i diversitat emocionals, que sempre exigeix una gran despesa d'energia als seus intèrprets i també als seus oients. En tot cas, el pianista se sentia cansat. La qüestió és que, per Anderszewski, un concert representa afrontar el destí: no es pot evitar, s'ha d'encaixar amb els seus atzars, com ara que no es tinguin ganes de fer-lo. Però un solista, que se sap un home sol i més quan no dialoga amb una formació orquestral, alhora que encaixa el destí, s'hi ha de sobreposar. Ni que sigui per les obligacions d'un contracte o per la deferència deguda al públic. El pianista, doncs, va començar a interpretar les Variacions Diabelli. A la tercera o la quarta variació, de les 33 amb què Beethoven va respondre a la invitació que Anton Diabelli va fer als compositors de la seva època perquè variessin a l'entorn d'un vals seu, Anderszewski ja havia entrat plenament en el tema. En va sortir una interpretació esplèndida, feta amb una gran concentració, d'una intensitat desbordant. Com el pianista sap, quan es lluita en contra d'un mateix, a vegades es quan millor surten les coses. Al capdavall, l'art és un misteri. Dic art perquè, a part del de Beethoven, Anderszewski és un artista, és a dir, un intèrpret que crea a partir de les partitures, que s'arrisca, tot i que ell afirma que ho fa sense voluntat de risc. Com sent els temes, els interpreta. Ho fa amb passió (així és que en les seves Variacions Diabelli no hi ha l'humor o el sentit del joc d'altres versions) i a la vegada contenint-la. Passió i precisió d'un intèrpret que Torroella ha tingut l'encert de convidar perquè amb tres concerts (la festa continuarà avui i dimarts vinent) expressi variadament el seu talent.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Piotr Anderszewski: «Sóc un pianista que no estima el piano»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.