«No estaria de més que els afectats poguessin sentir-lo demanar disculpes.» L'afirmació la feia ahir el conseller d'Economia, Antoni Castells, referint-se al president de Fecsa Endesa, Manuel Pizarro, que a hores d'ara encara no ha fet declaracions sobre el sinistre que dilluns de la setmana passada va provocar l'apagada més greu que es recorda a Barcelona. Divendres, el conseller delegat de l'elèctrica, Rafael Miranda, que és qui fins ara ha donat la cara, va justificar que el president de la companyia no s'hagi desplaçat a Barcelona ni hagi dit ni piu amb l'argument que el càrrec de Pizarro, a diferència del seu, «no és executiu».
El cert és que des de l'apagada, tant Fecsa Endesa, responsable del subministrament, com Red Eléctrica de España (REE), responsable de la xarxa principal, de 220 kV, han estat més pendents d'exculpar-se a si mateixes i de tirar-se els plats pel cap mútuament que no pas de donar la cara o d'oferir explicacions convincents. La falta de claredat a l'hora d'explicar els criteris per determinar la quantitat de les indemnitzacions que es van començar a tramitar ahir és l'últim exemple d'aquesta política. De fet, a hores d'ara, vuit dies després del sinistre, encara no hi ha respostes que expliquin satisfactòriament ni per què va caure un cable de 110 kV, ni per què ho va fer precisament sobre la subestació de Collblanc, ni per què el curtcircuit no va quedar confinat a aquesta central i va acabar provocant un incendi que va arrasar la de Maragall, tres circumstàncies que, com va recordar ahir el ministre d'Indústria, Joan Clos, «no són normals».
De fet, fins ara les dues elèctriques han donat explicacions incompatibles entre si. Fecsa Endesa, per exemple, afirma que el cable podria haver caigut arran d'una sobrecàrrega en la xarxa de 220 kV, responsabilitat de REE, però aquesta replica que això és «tècnicament impossible». Alhora, Red Eléctrica defensa que els sistemes de protecció de la subestació de Collblanc per aïllar el curtcircuit i impedir la reacció van respondre en el temps previst legalment, però tant tècnics de Fecsa Endesa com el col·legi d'enginyers han posat en dubte que, amb una resposta adequada i una xarxa en condicions, el curtcircuit hauria tingut temps d'escampar-se i afectar, com ho va fer, no només la central de Maragall sinó també les d'Urgell i Sants, que també van resultar esquitxades per la fiblada d'alta tensió.
Sigui com sigui, n'hi haurà d'haver, de respostes, i en breu, perquè dimecres passat la Comisión Nacional de Energía (CNE) va donar un termini de 10 dies a les companyies per explicar els motius de l'apagada. Ahir, però, un portaveu de Fecsa Endesa encara assegurava que l'estudi de les caixes negres de les subestacions afectades «va per llarg».
En qualsevol cas, almenys REE va posar-se al telèfon des del primer moment, i el dia següent del sinistre, el seu president, Luis Atienza, ja va desplaçar-se a Barcelona. Fecsa Endesa, en canvi, va optar inicialment per amagar el cap sota l'ala. Perquè, tot i que ara ha començat a avançar el pagament d'indemnitzacions sense esperar que es determini si la responsabilitat és seva, de REE o compartida, el dia del sinistre, que es va produir poc abans de les 11 del matí, no va donar la cara fins a les vuit del vespre, en una roda de premsa conjunta amb REE i els responsables del dispositiu d'emergència desplegat per la Generalitat i l'Ajuntament. Una apagada informativa de quasi nou hores que el director de relacions institucionals de la companyia, Albert Alegre, va justificar el dia següent, en la millor tradició de Pilat i la seva rentada de mans, amb l'argument que Fecsa Endesa havia «visualitzat» que el problema era a la xarxa de 220 kV, responsabilitat de REE.
Obviava Alegre que el cable que va caure –independentment dels motius pels quals ho va fer, encara per determinar– és de Fecsa Endesa. De fet, els dos cables, perquè ara resulta que en va caure un altre, una dada que no es va difondre fins divendres, quatre dies després del sinistre, en un altre exemple que els protocols informatius d'alguns han estat tan poc brillants en aquesta crisi com el comportament de la xarxa elèctrica.
)
