La qualitat de la xarxa elèctrica catalana està dins la mitjana espanyola o fins i tot «una mica per sobre ». Això és el que va defensar Clos, que va desmentir que hi hagi un dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya en aquesta matèria, que sí va admetre que es produeix en altres infraestructures i que l'Estatut pretén compensar. En espera que la investigació de la Comisión Nacional de la Energía aclareixi les causes de l'apagada a Barcelona, Clos va assenyalar que el govern del PP havia situat en el pla d'infraestructures energètiques pel 2002-2011 una inversió anual de 400 milions d'euros que el PSOE ha elevat a 600, i va garantir que l'executiu espanyol redactarà abans del 2008 el nou pla pel 2007-2016. El 2007 s'inverteixen, en paraules del ministre, 614 milions per posar fi a la «penúria inversora» dels populars. En la mateixa línia, va recordar que el reial decret de tarifes d'aquest any va augmentar en 500 milions la partida destinada a la distribució.

LES TRES PREGUNTES CLAU
Clos va assegurar que, quan s'aclareixi la investigació sobre l'apagada, s'hauran de delimitar les responsabilitats en funció de la resposta a tres preguntes clau: per què va caure el cable?, per què ho va fer sobre l'estació d'alta tensió? i per què es va incendiar la subestació de Maragall?; tres fets que no creu que siguin «normals». No obstant això, tant el PP com CiU van exigir al govern espanyol que assumeixi ja les seves «responsabilitats polítiques», que situen al marge de les causes tècniques que pot arribar a aclarir la investigació. La federació va reiterar que els catalans estan «farts» de les constants avaries en infraestructures com l'electricitat o els trens de rodalies i ERC va demanar que REE i Endesa inverteixin a Catalunya «en relació amb el que paguen els catalans». IU-ICV, per la seva banda, va acusar l'executiu d'«excés de confiança i de falta d'exigència amb el compliment de les funcions d'inspecció i sanció i del control de qualitat de les instal·lacions».