El juny del 2004 el Departament de Salut aprovava, a través de l'aplicació de l'estatut marc de la professió mèdica, la jubilació forçosa de tots els metges a partir dels 65 anys, més de 400. La mesura no va ser ben rebuda per bona part dels afectats i alguns d'ells van portar el tema als tribunals. Fa tres anys la manca de professionals ja preocupava però es va optar per complir sense cap tipus d'excepció la mesura. L'únic que podien fer els facultatius a la sanitat pública era convertir-se en metge emèrit, una figura que permetia continuar vinculat a la medicina com a consultor, però ja jubilat.

Fa pocs mesos el Consell de la Professió Mèdica –creat després de la vaga de metges arran del malestar del col·lectiu– va apuntar a la necessitat que els metges continuessin treballant fins als 70 anys, si ho desitjaven, amb l'objectiu de no agreujar més la manca de professionals.

Ara l'Institut Català de la Salut (ICS) s'ha pres la proposta al peu de la lletra i ha acordat amb la mesa sectorial que els facultatius de sis especialitats –medicina familiar, pediatria, radiologia, anestesiologia, psiquiatria i ginecologia– que es jubilin a partir de l'1 d'octubre puguin optar per continuar exercint en la sanitat pública. El gerent de l'ICS, Francesc José Maria, explicava ahir que només s'aplicarà en aquestes especialitats, «les que el Consell va apuntar que estaven amb més dèficit de facultatius». Segons els càlculs de l'ICS, en aquesta situació s'hi trobaran 160 professionals entre l'1 d'octubre d'enguany i el 2010. José Maria va afegir que la mesura és del tot voluntària i ha de ser el mateix afectat el que ho demani. Hi ha diferents premisses que els candidats hauran d'assumir. En primer lloc només podran fer tasques assistencials, és a dir, si ocupen un càrrec directiu hauran d'abandonar-lo. El metge també haurà d'acceptar un hipotètic canvi de lloc de treball si hi ha necessitats en un altre centre. En aquest sentit José Maria va dir que «el canvi de lloc de feina no serà important i per exemple a un metge de la Vall d'Hebron li oferirem una plaça en un ambulatori de la ciutat». Per acabar, els metges en edat de jubilació hauran d'assumir que podrien ser obligats a passar proves per avalar que estan capacitats per continuar treballant.

En un altre sentit, el gerent de l'ICS va puntualitzar que aquesta modificació no és de caràcter retroactiu i, per tant, no és vàlida per a les persones jubilades des del 2004. Per això els processos judicials oberts contra l'aplicació de l'estatut marc restaran oberts. Va assegurar que de les sentències que han anat sortint, una bona part, una cinquantena, «ens està donant la raó».

La posada en marxa de la mesura ha tingut el suport de CCOO i la UGT, l'abstenció de CATAC i els vots en contra de Semsatse (Metges de Catalunya i Satse). Metges de Catalunya (MC) es va mostrar en desacord amb la iniciativa ja que consideren que «és un pedaç i hauria de ser vàlida per a tots els metges de l'ICS». Un dels raonaments pels quals advoquen és que, segons un estudi de fa dos anys, les especialitats més envellides no són les que inclou la mesura sinó unes altres: cirurgia pediàtrica, cirurgia toràcica, cirurgia cardiovascular i anàlisis clíniques. Un 60% de la plantilla d'aquestes especialitats té més de 50 anys i segons MC «en 10-15 anys ens trobarem en una situació similar amb aquests col·lectius».

A més el sindicat va criticar durament que els facultatius puguin ser traslladats a un altre centre sanitari i hagin d'abandonar els llocs directius ja que «no ens podem permetre el luxe de la força del coneixement que tenen aquests professionals». En canvi, l'ICS defensa que la jubilació forçosa permet que hi hagi una «renovació generacional» en els llocs de direcció i que la mesura ara instaurada és exclusivament per pal·liar la manca de metges en l'àrea assistencial.