La Direcció General d'Afers Marítims de la Generalitat i el Consell Superior d'Investigacions Científiques han establert un conveni de cooperació per al seguiment de les activitats de pesca esportiva a Catalunya. L'objectiu d'aquest projecte és avaluar l'activitat esportiva i conèixer l'estat i l'evolució dels recursos litorals aprofitant que la direcció general de Pesca exigeix una declaració de les captures per espècie i nombre d'exemplars.

A Catalunya, cada any es fan 1.000 concursos de pesca esportiva, 150 dels quals a les comarques de Girona. D'aquests, la majoria es fan des de terra i des del litoral i no des d'una embarcació. Amb les primeres dades dels concursos fets des de terra, la biòloga Ana Gordoa assenyala que els peixos que es troben a la desembocadura del Ter són similars als que hi ha al delta de l'Ebre però no als peixos que hi ha a la desembocadura del Fluvià i la Muga. En el cas de les desembocadures del Ter i de l'Ebre, la llisa predomina a causa de l'aportació d'aigua dolça. Tanmateix, aquesta espècie curiosament no es troba a les desembocadures de la resta de rius gironins.

L'estudi evidencia el canvi del tipus de peixos en funció del medi on es troben. Hi ha peixos de roca, de sorra gruixuda i de sorra fina. «Els peixos són bioindicadors de la qualitat de l'hàbitat. No tots els fons rocosos o sorrosos són iguals», explica la científica.

Els peixos que es pesquen en els concursos varien segons l'època de l'any. La zona del Cap de Creus, per exemple, té una gran variabilitat temporal però alhora és la zona d'on es disposen menys dades perquè s'hi fan pocs concursos.

En general, amb el que s'ha estudiat fins ara s'ha determinat que al litoral català hi ha 60 espècies que es poden capturar des de la costa. Algunes tenen interès comercial però no totes.

La pesca professional també pot determinar la pesca esportiva i l'estudi analitzarà si les tendències que es detectin en la pesca esportiva afecten també a la pesca professional. De moment, l'estudi va començar a fer-se ara fa un any i cal més dades per arribar a unes conclusions clares.

Una de les zones on fan falta més dades és l'Alt Empordà, especialment a la zona compresa entre Roses i el Cap de Creus, perquè és on es fan menys concursos de pesca. En canvi, des de Tossa fins a Mont-ras és on més concursos de pesca es fan del litoral gironí, entre 45 i 50 cada any. Tot i així, des de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting s'admet que hi ha una certa tendència a la baixa del nombre de pescadors federats que participen en concursos; malgrat tot, en els dos últims anys, la xifra de federats s'ha mantingut estable. En general, l'espècie més pescada en els concursos arreu del litoral català és el mabre. Una espècie que no és la més capturada a les comarques gironines. L'estudi divideix el litoral gironí en diverses zones, a cadascuna de les quals hi ha una espècie predominant (vegeu el gràfic). Al llarg dels anys, les espècies també varien. Entre l'Escala i Empuriabrava, per exemple, l'any 2002, el peix més pescat era el pagell, mentre que ara ho és el besuc blanc i el 2004, el mabre. Un altre dels punts importants de l'estudi és la qualitat ambiental. Al litoral gironí hi ha roca coberta per l'alga cystoseira, que és considerada un bon indicador ambiental, com ja concloïa un estudi fet pel científic Enric Ballesteros. L'estudi actual detecta la presència d'aquesta alga al litoral gironí i, en canvi, no la detecta a la costa de Tarragona, més degradada. Una de les curiositats de l'estudi Pescat és que presenta dades de les mides dels peixos a les diferents zones del litoral català. Entre Pals i Torroella, per exemple, els peixos tendeixen a ser grossos i a pesar molt, però no n'hi ha gaires. En canvi, a la zona del Cap de Creus no només hi ha molts peixos sinó que a més a més són grossos i pesen molt.