Poc a veure amb el ple de constitució de fa quatre anys, quan tots els grups polítics van votar favorablement la investidura del ja expresident Joan Aregio, de CiU. Així ho va recordar, amb nostàlgia política, el portaveu del PSC Josep Guasch, que va advocar per no dilapidar «el bagatge de consens de molts anys». Més agre va ser el portaveu d'Esquerra, l'alcalde de Vilaplana, Tomàs Bigorra, que també es va remetre a l'orgull dels anteriors presidents electes «per la voluntat de consens aconseguit» i, en contraposició, va disparar contra «la nova voluntat política» de CiU i el PP: «Poc després del 27 de maig, el diputat al Congrés pel PP, Martínez Pujalte, ja va difondre que CiU havia pactat amb ells la Diputació de Tarragona.»

Socialistes i republicans van enfocar la futura reordenació territorial en vegueries, la qual cosa ha de buidar en bona mesura de contingut les diputacions. En canvi, el PP apostava per ultimar els traspassos de competències amb la Generalitat, i el portaveu convergent, Joaquim Nin, defensava sense matisos la plena operativitat: «Malgrat els cants de sirena sobre la seva desaparició, la Diputació demostra dia a dia la seva utilitat.» Josep Poblet, un polític «de raça» segons els seus companys de CDC, va ser l'encarregat de posar-hi l'accent institucional: «És el moment d'entendre la Diputació com un agent efectiu de transformació de la realitat.» El que és indiscutible és que el fet que unes 350 persones assistissin a l'acte de constitució evidencia que l'organisme és viu i té un pes específic i tangible en el suport al municipalisme.

CiU va reivindicar també l'agilitat del nou pacte amb el PP, amb la voluntat d'«anar per feina i no entretenir les decisions». El portaveu popular, Miquel Àngel López Mallol, va justificar l'acord amb un argument contestatari, però legítim i de pes: a la resta de diputacions catalanes, ERC i el PSC han format pactes estables i han exclòs CiU i el PP.