En el seu testament, l'empresari Julio Muñoz Ramonet va instituir un gran llegat per a la ciutat de Barcelona: la finca del carrer Muntaner 282-288, coneguda com el Palau del Marquès d'Alella, que Muñoz Ramonet va comprar el 1945 a la filla de Ferran Fabra i Puig, el segon marquès d'Alella. Aquest palau, construït el 1912, va ser el seu domicili i el va omplir d'obres d'art –entre les quals hi havia una important col·lecció de quadres que inclou pintures de Goya i El Greco–, luxosos mobles i joies. En el llegat inclou, a més, el palau contigu del carrer Avenir 26-28, en el qual va viure la seva mare, Florinda Ramonet. La voluntat de Muñoz Ramonet, que va morir a Suïssa el maig del 1991, era deixar a la ciutat aquest espai i que, a través d'una fundació que portés el seu nom i fos patronejada per l'Ajuntament, es pogués visitar.

Les filles de Muñoz-Ramonet, que també van heretar bona part de la gran fortuna que aquest empresari va conrear aprofitant les turbulències de la dictadura, van intentar evitar que aquest palau i tot el seu contingut passés a mans municipals, al·legant que el testament havia estat escrit en alemany, una llengua que el seu pare no coneixia.

Hi ha sentències anteriors dels tribunals suïssos que donen validesa al testament. La nova sentència, tot i que no és ferma, és rebuda amb satisfacció per l'Ajuntament. La regidora presidenta de la Fundació Muñoz Ramonet, Montserrat Ballarín, diu que «jurídicament té uns fonaments molt sòlids i declara el dret de l'Ajuntament a obtenir l'edifici i el contingut que hi havia segons els inventaris que es van fer als anys seixanta i setanta». En cas que el contingut no hi sigui, les filles l'hauran d'aportar amb diners o amb el seu patrimoni, segons diu la sentència.