| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 16 de juliol de 2007 > Gairebé 120.000 ciutadans van marxar a viure fora de Catalunya durant el 2006
Andalusia, el País Valencià, Madrid i Aragó van ser-ne les destinacions majoritàriesMARIA ALTIMIRA. Barcelona Prop de 120.000 ciutadans van abandonar Catalunya l'any passat, segons un informe de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), malgrat que, en xifres globals, la població catalana va créixer de 123.000 ciutadans. La primera destinació d'aquest contingent, que en més de la meitat dels casos va optar per quedar-se a l'Estat, va ser Andalusia, amb 12.550 persones, seguida del País Valencià, amb 10.828. Fora de l'Estat espanyol, el continent americà es va convertir en el receptor del contingent més gran, amb un total de 17.479 persones. Més de la meitat dels que van marxar –69.316– eren estrangers. El fenomen també ofereix una altra lectura. La majoria dels que van canviar de residència sense marxar del país es van establir en poblacions de menys de 10.000 habitants.
Durant molts anys Catalunya va ser un país d'emigrants. I, de fet, no ha deixat mai de ser-ho, tot i que les successives onades d'immigrants i la creixent presència d'estrangers que s'instal·len al país –sobretot d'origen americà, europeu i africà–, hagi fet oblidar aquesta realitat. La població catalana augmenta any rere any i l'increment, que cada cop és més gran, va ser de 123.000 habitants durant l'any 2006. Malgrat tot, encara n'hi ha molts que se'n van. Gairebé 120.000 ciutadans, ja siguin estrangers o autòctons, van marxar de Catalunya l'any 2006, segons l'informe Estadística de variacions residencials 2006 que l'Instituto Nacional de Estadística (INE) va publicar fa uns dies sobre els moviments de persones regularitzades. D'aquests prop de 120.000, 65.669 es van quedar a l'Estat i la resta va decidir creuar les fronteres del territori espanyol . El treball assenyala que més de la meitat dels emigrats, concretament 69.316, eren d'origen estranger. Fora de l'Estat, el continent americà va ser la destinació amb més pes en termes quantitatius i va acollir 17.479 persones. Europa, amb 9.659, i l'Àfrica, amb 9.328, van ocupar le segona i la tercera posició d'aquesta classificació. Oceania, amb un total de 57 immigrants procedents de Catalunya, 49 eren de la demarcació de Barcelona, va ser el continent que va registrar un menor flux. L'informe de l'INE també permet reflexionar de manera aïllada sobre les migracions internes, un fenomen que, molt sovint, passa desapercebut, engolit per les xifres de l'arribada massiva d'estrangers. En aquest sentit, es posa de relleu el fet que, des de fa 4 anys, Catalunya perd població, una tendència que va canviar de signe a partir de l'any 2003. En total, Catalunya va perdre 11.762 habitants durant el 2006 i això la va col·locar just darrere de la Comunitat de Madrid, des d'on van fer les maletes un total de 23.542 persones. Mentre l'any 2000 el país guanyava 920 habitants i l'increment arribava a 1.549, l'any 2003 es reduïa a 1.017 i el 2004 canviava de signe amb una pèrdua de 2.988. La radiografia de la sortides del país no s'allunya gaire dels moviments que es van registrar en el sentit invers en relació amb les zones de destí i procedència dels nouvinguts. En total, 240.477 persones van arribar a Catalunya al llarg del 2006. Si es desglossa aquesta xifra, 186.570 d'aquests immigrants venien de l'estranger i 53.907 ja residien en altres indrets de l'Estat. Andalusia, el País Valencià, la Comunitat de Madrid, Aragó i Balears van ser els indrets de procedència majoritaris en termes d'immigració interior, mentre que, pel que fa als moviments de l'estranger cap al país, els continents americà i europeu van ser els que van registrar unes xifres més altes. Segons les dades de l'estudi, en la majoria dels casos l'emigrant és un home de 25 a 34 anys que abandona el seu lloc de residència per anar a establir-se en una localitat de pocs habitants. Tot i així, quan es tracta d'una persona d'origen estranger també són molts aquells que són en la franja d'edat de 35 a 44 anys. En cas contrari, quan l'emigrant té la nacionalitat espanyola, els de la franja compresa entre els 16 i els 25 anys són majoria.El treball, que utilitza la informació relativa a les altes i les baixes registrades en els padrons municipals d'habitants motivades per canvis de residència, obté tant els fluxos migratoris anuals interiors, entre els diferents municipis de l'Estat espanyol, com els exteriors, entre municipis de l'Estat espanyol i l'estranger. L'INE també permet fer la consulta d'aquestes dades des del 1998. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|